PIC DE FONTFREDA

Aquest any sembla que m'hagi deixat l'aixeta oberta...però amb un degoteig molt fi d'aigua, perquè les sortides d'esquí de muntanya van caient, sí, però a compte gotes. Mal va quan des de casa mires el Pirineu i no veus neu, perquè treus conclusions equivocades. Només falta agafar el cotxe i passar de Puigcerdà direcció Andorra o l'Ariège per veure la realitat, que any bo o dolent el que és esquiar molt o poc és un estat mental...

Així doncs aquest cap de setmana sortim prou motivats i quedem amb en Guillem i en Xevi que pugen per Barcelona, i passem tots quatre pel túnel a provar si la pala sud-oest del Coma Estremera, al costat del Pic de Setut té neu o no. Només sortir del robo-túnel del Cadí comencen els primers "miaus" dins el cotxe. A collir bolets no hi anirem pas...cop de volant i sort d'en Dani que està especialment fi, proposa providencialment la pala sud del Pic de Fonfreda, que uns companys seus han baixat el dia abans (merci companys). Normalment som d'obrir traça literal i metafòrica, però avui quan en Dani diu Fontfreda de seguida hi estem d'acord. Especialment jo, que el tenia entre cella i cella fa molts anys. Se'm va escapar quan havia de néixer la Sira i en Jow i els seus germans van patejar el bosc per fer aquest cim, gran mirador del nostre pirineu... i des de llavors no s'havia donat l'ocasió de provar-ho.

 

Avui estem de sort i la neu comença al cotxe mateix, al nivell del poble de Porta. Hem aparcat a l'altre costat del riu i sortim amb esquís als peus tot buscant la manera de no complicar-nos massa la vida al bosc. Seguint indicacions d'en Dani trobem marques vermelles i després verdes. Malgrat la pendent dels primers 300 metres dins el bosc, els podem fer bé amb els esquís als peus. Jo, que últimament quan surto semblo un gos tofonaire que no treuen de casa, començo una mica fort...i com diu el gran mestre Russi, arrencada de cavall parada de burro, ja me la veig a venir. Fins al replà més o menys ho trempegem, però a partir d'aquí no podem pas fermar els autèntics cavalls de la sortida, en Guillem i en Xevi, que es posen a davant i enfilen un traça ràpida per tot el tub fins sota la pala cimera. Hem guanyat molt desnivell i molt ràpid, certificat per en Dani i jo que arribem més xino xano. Mengem una mica i mal fixats, prenem l'última pala com si fos "coser y cantar" i resulta que és més llarga que no sembla.

Molt bones vistes des de dalt el cim, molt pla, i amb molta neu cap a la zona d'Andorra. Totes les pales sud de la zona de Coma del Forn estan ben nevades fins a baix la carretera. Ja aniria bé una altra nevada perquè aquí tenen una bona base!!! Traiem pells i comencem una baixada ràpida (en Guillem ultraràpida) que ens porta altre cop fins el replà a 1900, on acabem de menjar una mica.

Començo a notar el cansament, afegit també per la soleiada que ens ha caigut a sobre. Tota la ruta és sud i quan pujàvem sentia pudor de socarrim... deuen ser aquestes fibres sintètiques de les bruses tèrmiques. He temut subliminar-me!!!

Amb la panxa plena comencem la baixada del bosc, que és una mica "busca't la vida". Totes maneres aquestes baixades no em desagraden si el bosc no és "rambo total", mentre no hagi de treure el matxet, si es pot anar baixant se'n fa via. Aquest cop arribem amb esquís als peus fins al cotxe. Bona sortida d'uns +1.300 positius (res a veure amb els +24.000 que el "Sensei" s'acaba de marcar a Noruega) i uns gairebé 10 km.

Dani, Guillem, Xevi i Samuel