diumenge, 18 de març de 2018

PUIGMAL


Clàssica sortida d'esquí de muntanya que no deixa de sorpendre quan no t'esperes trobar un pamet de neu pols i poc vent tot i l'huracà previst. Sortim amb el primer cremallera de Núria (aquest any li estic agafant el gust, que bonic seria si cada temporada hi hagués la neu que hi ha aquest any!) i a mesura que pugem el dia va millorant, encara que es veu el vent jugar amb la neu dels cims.

Calcem esquís i sortim, 5 minuts més tard que en Joan que ja fa estona que foqueja la modalitat tan utilitzada per tots nosaltres, arrencada de cavall, parada de burro. Just quan entrem a l'embut l'atrapem i tots plegats comencem a pujar seguint traça, si, seguint la traça de la cursa que fan avui a Núria. No ho sabíem, però sort que la sortida ha estat una hora més tard que nosaltres, cosa que ens ha permès classificar-nos tots plegats dins les primeres 20 posicions... jeje, ocupant podi tres dels nostres millors cavallers. Mèrit a part també tenen, perquè a partird de 2600 ja no hi havia traça feta i l'han obert ells. 

Simbiosi doncs entre els dos col.lectius (corredors i aficionats), perquè hem aprofitat la traça els primers 700 metres i els n'hem fet el següents 300 metres fins al cim, ara que tan obert està al debat en alguns fòrums de com s'haurien de fer les traces al pirineu, raquetes per l'esquerra, esquí de muntanya pel mig, skimo's per la dreta i tanga's i pantera's encara més a la dreta. A la baixada igual, de fet hi ha qui apunta que els que no saben esquiar bé, millor es treguin els esquís i baixin a peu entre els arbres per no molestar, en tot cas a la primavera ja apareixeran els que hagin quedat enfonsats fins les celles... Bromes a part, penso que la muntanya es prou gran, i amb civisme en algunes zones podem compartir traça i en d'altres no. Més o menys com a la vida, que entre nosaltres compartim diferents etapes, però no anem pas tots de braçet ni tots barallats. En trams planers, o bé torrents o bosc és prou normal compartir traça raquetes i esquís, i quan la pendent s'accentua, la traça és prou diferent com perquè cada col.lectiu faci la seva. Hi ha també qui es queixa de que la traça de raqueta glaçada amb tots els forats és una "merda" perquè no es clava la ganiveta ni el canto... però fet i fet la traça antiga d'esquí glaçada és una "merda i mitja" perquè no es clava res!!!


Tornem al tema principal, que és la neu pols, el cel blau, una mica de fred i molta sol.litud per endavant (enrera bé el ramat). Anem pujant i amb dues hores ens plantem dalt. Fa fred i el vent l'accentúa. No és pas molt vent, però avui fa fred. Tirem quatre fotos i esperem el reagrupament per iniciar la baixada, lluny de la traça de pujada i per tant més a l'esquerra.

Encert, doncs trobem pales verges per nosaltres, de molt bona neu pols, que ens permeten baixar a plaer fins a baix al torrent. Allà canvi de vessant per evitar l'embut trinxat i passem cap a la dreta on una altra pala verge ens espera i amb això ens plantem baix poc abans de les 12. Bona matinal amb bona companyia, assedegats com veniem de neu hem quedat prou saciats, tot parlant de futurs plans.

Ara m'adono que el Puigmal amb esquís el faig als anys parells, o sigui que potser fins al 2020 no hi tornaré, bé, paciència que és la mare de la ciència.


Joan, Josep, Miquel, Xevi, Joel i Samuel