PUIG DE TIRAPITS

Aprofitant que som Setmana Santa, guardo l'últim dia per sortir a estirar una mica les cames i re-obrir la temporada d'esquí de muntanya momentàniament, no sé si per gaires dies, amb una circular cuinada la nit abans, amb el comodí que un Bastiments també em satisfarà si la neu escasseja. La zona de Vallter, per proximitat de casa, és la que més dies m'ha vist lliscar els esquís i tot i això penso que em pot continuar sorprenent durant anys. De fet hi ha molts torrents i canalons per investigar, com el torrent de la coma de les Eugues que avui he fet, que poden convertir un sol matí en una circular original i ben disfrutona.

Penso que de fet, aquests dies de primavera, són els millors dies d'esquí. És veritat que una pala de neu pols en ple desembre és un plat exquisit, però una jornada de primavera té més ingredients. Tot caviar o tòfona potser embafagueria, doncs una mica també em passa amb la neu pols. En canvi la primavera tens una combinació de colors molt agraïda, cel blau, blanc, terra dels lloms despullats pel sol, i els rius, que ja no estan congelats i baixa l'aigua fent aquella música que quan vas sol és més que suficient. Si ho barreges amb l'esclat de vida d'aquesta època, amb els cabirols i els isards petits que han nascut corrent amunt i avall, les marmotes que treuen el cap del cau i surten de l'hivernació, que més vols?

En canvi et trobes la muntanya buida. La gent ja ha penjat els esquís o si des de la plana no es veu neu és senyal que ja no n'hi ha!!! Aquest dilluns de Pasqua no m'he creuat amb ningú en tot el recorregut exceptuant en Xevi i en Joel, que hem pujat junts fins al coll de la Marrana (ells han fet una canal del Pastuira). De fet el més esquiat aquests dies deu haver estat el Puigmal, però si, hi ha vida més enllà del Puigmal i del Bastiments, i quina vida!!!

Surto de l'aparcament superior de Vallter, pista amunt amb en Xevi i en Joel que m'apreten. Arribem al coll de la Marrana força ràpid i a dalt mirada per veure el panorama. Jo hauria de ser d'hora a casa, ells disposen de més temps i en deuen portar alguna de cap, així que tiro directe cap al Puig de Tirapits veient que el Bastiments no desperta passions. Pells fora i baixada fins gairebé el torrent. Torno a posar pells i enfilo direcció el coll de Tirapits, amb bona neu, solitud total, grans vistes als pics de l'Infern i el Freser, amb un joc de canals nevades molt estètiques. La neu encara està prou bé, no s'ha estovat massa i em permet pujar bé sense patinar per dura ni per massa tova fins al coll de Tirapits, on tiro per la carena fins que em trec els esquís i camino 5 minuts per arribar al Puig de Tirapits. Pujant ja m'he mirat que si el torrent de la coma de les Eugues no té neu, baixaré directe per aquesta cara est, que té per cert una bona baixada de primavera, amb pendent. Però com que som a segona línia de muntanyes, encara que siguin cares sud i oest, el torrent té neu. De fet és com a l'exèrcit, el primer batalló cau en combat a la primera fogarada igual que la neu marxa de la primera línia de muntanyes encara que siguin altes, mentre que a segona línia, la neu es conserva més temps, com el segon batalló que pot veure aigua mentre veu caure els companys... no sense pensar que els següents són ells.

Baixada molt maca pel torrent, ben carregat. La neu al punt, ràpida i amb traçada llarga que és el que més m'agrada de la neu primavera. Aquest torrent és una delícia, fins i tot per repetir amb neu pols, doncs no es veu massa exposat, excepte la vessant est final que tens a sobre en cas de neu aplacada. Al final el torrent s'estreny i guanya pendent, però és esquiable fins el mateix torrent de Coma de Vaca, i arribes més o menys a cota 2100. Des de baix costaria pensar que a dalt hi ha un "plec de llibre" per disfrutar fort.

Un cop a baix altre cop posar pells i pujada fins al coll de la Marrana, que se'm fa feixuga doncs he esmorzat a les set del matí i només he begut una mica d'aigua... em toca doncs somiar un "préstec d'energia" que hauré de tornar després amb una bossa de patates i una fanta quan arribi al cotxe... Un cop dalt, pells fora i baixada per la primera canal del coll de la Marrana amb bona neu i deprés per pistes traçant ràpid... disset d'abril... encara queda catifa per disfrutar!!! 

Samuel