diumenge, 2 de novembre de 2014

PUIG DE LA COLLADA VERDA


Amb la intenció de poder veure el Canigó, sense pujar-hi, proposo portar els pares fins el Puig de la Collada Verda. La pista de fet arriba fins dalt el coll, però no sé on ens la trobarem tancada. Així doncs marxem direcció Prats de Molló, per després pujar cap a la Preste. Ens parem un moment a veure l'antiga estació d'esquí tancada, on queda poca cosa i després enfilem amunt per la pista.

Per sopresa meva, diria que l'han tancat més avall d'on ho estava quan vam venira l'hivern amb en Jow i en Xevi. Som a 1700 pelats, així que fins a 2400 hi tenim una estona. Comencem a pujar xino xano, agafant el camí amb marques grogues que fa dreceres i així evitar pujar per la pista. La mare tot i que diu que es cansa molt no para de xerrar, això vol dir que encara tira. El pare en canvi avui va feixuc i un cop som a dalt del coll, no vol pas pujar el cim. Hi tenim encara 20 minuts bons i tan un com l'altra veuen que se'ls farà llarga la baixada.

Les vistes són prou bones, però no s'arriba a veure el cim del Canigó. Llàstima! La resta pugem al cim i quedem que ja els atraparem a la pista. Arribem al cim i ara sí que veiem el Canigó! No és que quedés gaire estona des del coll, però entre pujar i baixar sí que hi haguessin estat una hora més. Tirem quatre fotos i afinant la vista ja els veiem avall seguint la pista.

Nosaltres baixem pel dret direcció la pista i un cop allà alternem pista i drecera. El resultat és que arribem al cotxe tots junts i apunt per dinar!!!

Una mica més avall seguint la pista hi ha una font i unes taules, perfecte per fer un mos. Aprofitant que ja som aquí, pugem fins al refugi dels estables a veure com està la pista. No ens podem encantar però, que el dia és curt i no tardarà a pondre's el sol.


Pare, Mare, Germana, Joan, Gemma i Samuel