diumenge, 14 de setembre de 2014

CARROS DE FOC - Caminant

Del 11 al 14 de Setembre

Gràcies a la petició d'en Jow, em poso al dia i escric el relat dels "carros de foc", sota amenaça d'haver de canviar el nom del blog a "fotosdemuntanya" en comptes de "relatsdemuntanya". La veritat és que no havia trobat ni la força ni el moment per fer-ho....però al tornar a mirar les fotos la sang m'ha començat a bullir i si tingués en "Vegeta" davant veuria la meva força de combat aumentar per moments, gairebé travesso la taula apretant el teclat!!!!!!!!

Estanys de Saboredo

Estany Major de Colomers

Estany del Port de Caldes i estany de Mangades

Estany de Mar des del Montardo

Estany de Monges des del Montardo

Estany de Travessani

Colladeta de Dellui

Estany de Cubiesso

Estany Tort

Refugi de Colomina

Estany de Saburó des de la collada de Saburó

Estanys des del coll de Monestero

Malgrat que és 11 de setembre i els actes preparats es preveuen espectaculars no sempre hi ha un pont de 4 dies per poder intentar aquesta travessa sense presses excessives. Si això ho combinem amb bona previsió de temps i un "whatsapp" d'en Popi que ens saluda des d'Amitges, automàticament les estrelles es comencen a moure al firmament per alinear-se i provar sort.

Fidel a la filosofia "be pacient my friend", sortim de casa a les 10 del matí, sense saber si acabarem als ditxosos Culfreda o intentarem la travessa. En Popi encara no s'ha llevat i no sabem si hi haurà lloc a Amitges. De camí la Gemma va provant de fer la reserva a Colomina pel mòbil (quin desastre...als alps les reserves s'acaben amb una simple trucada al refugi i aquí vinga a navegar per webs infumables)...la de Ventosa la tenim mig lligada amb una noia amable de la central de reserves que ja ens ha dit per telèfon que hi ha lloc i que si ens decidim, la tornem a trucar i cap problema. Parem a Cervera un moment, lloc on hauríem de començar a decidir si Cullfreda o Carros. Truco en Popi i en 5 minuts ho tenim lligat. Tenim lloc a Amitges!!! Ara a contrarrellotge per aconseguir Colomina...sinó ens haurem d'espavilar.

Començarem per el llac de Sant Maurici, en sentit antihorari (com la majoria de gent). Hi arribem a l'hora de dinar, no sense abans haver fet mil revolts per la zona del pantà de Camarassa...on el mòbil-gps ha estat apunt d'acabar dins per complicar-nos la vida. Avui no hem pas de caminar gaire, fins a Amitges hi ha un parell d'hores a xino-xano, de fet fem algun revolt per arribar-hi per veure el mirador i els estanys del voltant. Anem lleugers, dues motxilles "decartrón", les mateixes que la temporada d'esquí i de "merdes" les mínimes, menjar pels dinars de tots els dies i aigua i sucs també.

Arribem molt d'hora a Amitges, on ens reben i ens tracten molt bé. Una salutació per tots plegats...Popi et tornarem a pujar a veure, ja hi pots comptar!!!


L'endemà dia 12 comencen pròpiament els Carros, doncs l'etapa d'ahir una part era per arribar de l'aparcament a l'estany de Sant Maurici i l'altra part era vaguejar una mica per no arribar massa d'hora al primer refugi. De totes maneres em va agradar especialment...feia molts i molts anys que no hi havia estat ni caminat per la zona...tants anys com els que pugueu jutjar que han transcorregut des d'aquesta foto, acompanyat del pare i la germana...

http://1.bp.blogspot.com/-VbE8jNs8cJs/Ul1jrRNs9tI/AAAAAAAAIFE/qGxGR_LOJEg/s1600/CCI15102013.jpg . 

No vinc de família amb tradició excursionista com altres poden dir. A casa els agradava la muntanya però no coneixien ni cims, ni rutes, ni sovint els noms dels llacs que veiem...ara bé havíem pujat als llacs de Certascan, Restanca, Amitges, Saboredo, Cavallers i alguna vegada pràcticament mig perduts al circ de Colomers, travessat el Port de Cabús, Montgarri quan encara estava aterrat, i Àreu quan només el visitaven els qui coneixien la Pica d'Estats. El pare i la mare es refiaven de la il.lusió que posava mirant els mapes de 300 pessetes de tapes vermelles de l'Alpina que comprava com un "poseït" a "Can Manolito"...i d'això ja fa més de 25 anys!!!

Així doncs em feia especial il.lusió fer els Carros de Foc, no tan per la travessa que hi ha muntada, sinó per tornar a veure els cims de les Agulles d'Amitges, els Encantats i el refugi de Colomers.


Comencem a caminar doncs allà les 8 del matí. Ens espera una etapa llarga. Ahir ens van recomanar pujar al Montardo en comptes de baixar a Restanca, però això té perill...vols dir que no ho acabarem fent tot. Sortim direcció Saboredo i ens hi plantem amb poca estona. Unes quantes fotos, cel blau, bona temperatura, el Maubèrne de fons i a caminar. Passem el coll direcció Colomers, fins aquí tot passa ràpid. Baixar a Colomers ja es fa més carregós, però encara anem motivats. Passem pel refugi vell i anem a veure el nou, que jo n'hi sabia que existia!!! D'allà anem a buscar el port de Caldes, vigilant de no confondre amb el de Colomers i poc abans de la una del migida ja veiem el Montardo. Mengem una mica, seguim avall i pugem al Montardo (també el petit) on ens fem unes quantes fotos amb vistes a l'Estanya de Mar, sempre tant fotogènic i tan bonic. Des d'aquí d'alt Restanca sembla a tocar...fins i tot els dos llacs semblen que estiguin al mateix nivell...Ens animem i baixem cap al coll per anar a Restanca. Arribats al llac, veiem que el tros que hi ha fins a Restanca és una bona baixada encara. La Gemma que no va molt fina diu que s'espera i jo aprofito per baixar-hi trotant...m'entrebanco amb algun rovelló (però no es poden collir) i finalment arribo a Restanca. Ara toca remuntar. Hem quedat amb la Gemma al coll...i per més que m'afanyo no l'atrapo pas. Quan arribo al coll ja fa estona que m'espera. Aquesta pujada m'ha passat factura...ara sí que gairebé m'arrossego fins a Ventosa i Calvell, on arribem al voltant de les 6 de la tarda. 10 hores d'activitat que s'han posat prou bé després que ahir no féssim gaire tros.


Ahir tot sopant vam conèixer el "trio maravillas" i una parella de Portbou. Tots cinc molt macos, vam fer unes bones xerrades. La parella demà pugen el Montardo i el "trio" fan els Carros amb les mateixes etapes que nosaltres pràcticament. Ells potser ho van repartir millor ja que el primer dia van dormir a Colomers, mentre que nosaltres vam dormir molt a l'entrada del parc, a Amitges, però també ens feia gràcia sopar amb en Popi. Avui ens llevem, esmorzem a les 7 i a dos quarts de vuit tocats ja estem en marxa. Toca travessar el coll de contraix. Ja ens han avisat que sinó arribem abans de les 7 a Colomina no hi ha sopar!!! Tocarà no encantar-se. Atrapem al trio dalt del coll de Contraix, dues hores després de sortir de Ventosa i Calvell. Quedem que ja ens veurem al següent refugi i apretem una mica la baixada. Quin coi de sot que és Estany Llong, se'm fa ben llarga aquesta baixada. Arribem al refugi passades les 12, però és d'hora per dinar així que seguim direcció el coll de Delluí. Parem a dinar als llacs però no ens encantem massa doncs per l'altra banda pugen nuvolades. De moment no ens podem queixar del cel, doncs el pintor celestial l'ha deixat ben blau durant els dos primers dies. Travessem els llacs de la zona d'estany Gento i finalment arribem a Colomina (l'últim rètol que diu 15 minuts és fals, en són més) a dos quarts de cinc de la tarda. Unes altres 10 hores de caminada. D'aquí tenim bones vistes a la zona del Montsent de Pallars, que ens porta bons records d'una circular tres o quatre anys enrera. Pel que sembla tindrem sopar.


La previsió per l'últim dia no es tan bona, així que decidim sortir sense esmorzar i posar-nos a caminar a les set del matí. Volem fer la ruta completa, passant pel refugi Josep Maria Blanc, així que posem fil a l'agulla. Aquesta potser és la zona més desconeguda de la travessa per mi i no sé si és per això o perquè és realment bonica, però tan a la Gemma com a mi ens captiva!!! Les vistes del refugi J.M. Blanc abans d'arribar-hi són de postal!!! La Pica d'Estats al fons, quina vall tant maca.

El dia ha començat a canviar i els núvols van arribant. Ens espavilem per pujar el coll de Monastero i quan hi arribem cauen les primeres quatre gotes. No ha arribat ni a mullar-nos les mans, però és un avís. Posem la directe i finalment arribem a Mallafré a la una del migdia. Carros acabats!!! En total incloent el Montardo hem caminat 28 hores...ara em torna a passar pel cap un projecte que es va quedar al tinter anys enrera: fer-los precisament en modalitat skyrunner...

Tot i que ara estic menys en forma no ho veig pas impossible!!!. Una horeta més i ja som al cotxe, just perquè no ens enganxi el primer ruixat. Parem a Espot, bons records de quan era petit...allà dalt veig un sotacoberta que em sona, hi havíem dormit tots quatre quan érem ben petits.

Que coi, sense que faci precedent, cap al restaurant falta gent!!!


Gemma i Samuel

3 comentaris:

Joel Denamur ha dit...

Aquest blog es diu fotosdemuntanya o relatsdemuntanya?
Volem un senyor RELAT! si pot ser de l'estil del snow outside, smile inside...xDD

molt guapes les fotos per cert!

Samuel ha dit...

Vaig endarrerit però ara em posaré al dia!!!

Va, que n'hem de fer una de junts...crec que haurà de ser els Culfreda no?

Joel Denamur ha dit...

Bé bé!! A mi tb se'm va fer llarga la baixada del contraix! Està molt avall el Llong!
Culfreda quan vulgueu si s'acaba al restaurant no?? jeje

Jow