dissabte, 17 de maig de 2014

PIC DE SALENQUES I TUC DE MULLERES



"El cel hauria de ser ple de pales de neu com la que hem trobat aquí" Joan, 17-05-2014

Fa dies que em ballava pel cap que amb el grup "esquímuntanyenc" havíem de fer una última sortida final de temporada...només era questió de temps de posar-hi data. Això sí, un cop proposada la sortida, hi van haver tres condicions per realitzar-la:

- que fós el cap de setmana 17-18
- que dormíssim amb matalàs
- que vingués la Gemma

La intenció sempre va ser complir les tres condicions...malgrat la segona va "ballar" fins l'últim minut...sortint del restaurant de Benasque, de forma providencial, un gran matalàs de matrimoni va aparèixer al costat dels contenidors...Com a mínim no es podrà dir que no hi va haver l'oportunitat!!! "Triomfar és adaptar-se i percebre el que t'ofereix la societat en cada moment"...crec que en algun moment durant l'excursió una frase semblant va sonar...però al final, ni ens vam adaptar ni vam triomfar...així que no ens podem queixar si al final vam dormir a terra!

Coincidim amb en Jow i l'Adri que dormen a la furgoneta. Ells demà faran una ruta llarga. Nosaltres plantem la tenda a les onze tocades, però al final en Pep acaba dormint al cotxe doncs algú ha previst malament l'espai...i a l'altra tenda no hi caben 3!!!. Nosaltres demà tenim l'objectiu de pujar xino xano el Pic de Salenques i si queden forces arribar-nos al Mulleres. Fa un parell d'anys ja el vaig fer per aquesta mateixa ruta i em va quedar pendent una visita al Salenques per culpa de la boira. Avui en canvi segurament no sigui així. El dia s'ha llevat radiant. Carreguem esquís a l'esquena i amunt fins passat el pla d'Aigualluts. En Joan no para de repetir que la ruta és "mooooolt llarga", que ho ha mirat al mapa i "on s'és vist fer 7 km per arribar a un cim!!!" De totes maneres per més que digui encara li queden forces i anem seguint tots ben junts. Calcem esquís just sobre el barranc, que el superem pel camí d'estiu. A partir d'aquí neu n'hi ha de sobres. Anem remuntant plans i pales fins que ens plantem dalt d'una esplanada on ens queda el Salenques al fons a la dreta (no són pas els lavabos) i el Mulleres al fons a l'esquerra. Triem primer el Salenques, on arribem pràcticament dalt amb esquís. Ens els traiem i els clavem a la neu per remuntar els últims 10 metres que són entre grans blocs de granit. Grans vistes de la cresta de Salenques, amb el Margalida i el Tempestades ben bé davant, a l'esquerra els Russell, a la dreta l'Aneto. Tirem quatre fotos i aprofito el piolet-trípode (invent patentat d'en Miquel, de qui me l'he copiat) per fer-nos un autoretrat tots cinc en aquest minúscul cim.

 En Joan diu que el Mulleres no el farà pas, que si de cas tirem que ens espera a l'esplanada.



Traiem pells i avall, per una neu que encara està força dura per l'hora que és. Posem pells altra cop i ens enfilem al Tuc de Mulleres, no hi hem estat ni un quart!. Aquí quatre fotos més i tirem avall doncs en Joan ja ens espera a baix. Bona neu a la baixada, que va millorant fins que trobem en Joan, on com molt bé ell diu "és de somni". En Pep aprofita aquesta neu i esparreca fort, igual que en Xevi i la Gemma. La veritat és que en un obrir i tancar d'ulls ja som a baix, ara però passem per dins el torrent (no pel camí d'estiu) i baixem amb esquís fins pràcticament la cota del pla d'Aigualluts. Aquí toca carregar esquís a l'esquena i avall.

A les quatre ja som al cotxe, dinem una mica, carreguem trastos i cap a casa.















Crec que al final tots hem disfrutat molt, bon dia, bona neu, bona companyia, en definitiva, bona esquiada, qui sap si la darrera de la temporada...esperem que no.














Joan, Pep, Xevi, Gemma i Samuel

2 comentaris:

Joel Denamur ha dit...

Els lavabos?!?!...jajaja. Molt bona! i quines vistes al descens de l'Espatlla de l'Aneto!
Res de la despedida encara!

Anònim ha dit...

Molt guapes les fotos!

El piolet trípode va funcionar de meravella :) I la neu, quina neu!


Xevi