VOLTA ESTANY FONT VIVA

Aprofitant que la neu ja s'està retirant de les muntanyes i malgrat no fa el millor dia, fem una petita volta familiar pels llacs que hi ha al camí que puja a l'estany de Llanós. Sortim de l'aparcament inferior i pugem pel camí de la dreta, fins creuar el riu poc després de deixar enrera el trencat que porta a Llanós. Arribem a l'estany de Font Viva, on el refugi ha quedat malmès per un allau (no sé si aquesta temporada o fa més temps...el cas és que no recordo que estigués enderrocada!!!).

Pare, Mare, Montse, Joan, Gemma i Samuel

PIC DE SALENQUES I TUC DE MULLERES

"El cel hauria de ser ple de pales de neu com la que hem trobat aquí" Joan, 17-05-2014

Fa dies que em ballava pel cap que amb el grup "esquímuntanyenc" havíem de fer una última sortida final de temporada...només era questió de temps de posar-hi data. Això sí, un cop proposada la sortida, hi van haver tres condicions per realitzar-la:

- que fós el cap de setmana 17-18
- que dormíssim amb matalàs
- que vingués la Gemma

La intenció sempre va ser complir les tres condicions...malgrat la segona va "ballar" fins l'últim minut...sortint del restaurant de Benasque, de forma providencial, un gran matalàs de matrimoni va aparèixer al costat dels contenidors...Com a mínim no es podrà dir que no hi va haver l'oportunitat!!! "Triomfar és adaptar-se i percebre el que t'ofereix la societat en cada moment"...crec que en algun moment durant l'excursió una frase semblant va sonar...però al final, ni ens vam adaptar ni vam triomfar...així que no ens podem queixar si al final vam dormir a terra!

Coincidim amb en Jow i l'Adri que dormen a la furgoneta. Ells demà faran una ruta llarga. Nosaltres plantem la tenda a les onze tocades, però al final en Pep acaba dormint al cotxe doncs algú ha previst malament l'espai...i a l'altra tenda no hi caben 3!!!. Nosaltres demà tenim l'objectiu de pujar xino xano el Pic de Salenques i si queden forces arribar-nos al Mulleres. Fa un parell d'anys ja el vaig fer per aquesta mateixa ruta i em va quedar pendent una visita al Salenques per culpa de la boira. Avui en canvi segurament no sigui així. El dia s'ha llevat radiant. Carreguem esquís a l'esquena i amunt fins passat el pla d'Aigualluts. En Joan no para de repetir que la ruta és "mooooolt llarga", que ho ha mirat al mapa i "on s'és vist fer 7 km per arribar a un cim!!!" De totes maneres per més que digui encara li queden forces i anem seguint tots ben junts. Calcem esquís just sobre el barranc, que el superem pel camí d'estiu. A partir d'aquí neu n'hi ha de sobres. Anem remuntant plans i pales fins que ens plantem dalt d'una esplanada on ens queda el Salenques al fons a la dreta (no són pas els lavabos) i el Mulleres al fons a l'esquerra. Triem primer el Salenques, on arribem pràcticament dalt amb esquís. Ens els traiem i els clavem a la neu per remuntar els últims 10 metres que són entre grans blocs de granit. Grans vistes de la cresta de Salenques, amb el Margalida i el Tempestades ben bé davant, a l'esquerra els Russell, a la dreta l'Aneto. Tirem quatre fotos i aprofito el piolet-trípode (invent patentat d'en Miquel, de qui me l'he copiat) per fer-nos un autoretrat tots cinc en aquest minúscul cim.

 En Joan diu que el Mulleres no el farà pas, que si de cas tirem que ens espera a l'esplanada.



Traiem pells i avall, per una neu que encara està força dura per l'hora que és. Posem pells altra cop i ens enfilem al Tuc de Mulleres, no hi hem estat ni un quart!. Aquí quatre fotos més i tirem avall doncs en Joan ja ens espera a baix. Bona neu a la baixada, que va millorant fins que trobem en Joan, on com molt bé ell diu "és de somni". En Pep aprofita aquesta neu i esparreca fort, igual que en Xevi i la Gemma. La veritat és que en un obrir i tancar d'ulls ja som a baix, ara però passem per dins el torrent (no pel camí d'estiu) i baixem amb esquís fins pràcticament la cota del pla d'Aigualluts. Aquí toca carregar esquís a l'esquena i avall.

A les quatre ja som al cotxe, dinem una mica, carreguem trastos i cap a casa.

Crec que al final tots hem disfrutat molt, bon dia, bona neu, bona companyia, en definitiva, bona esquiada, qui sap si la darrera de la temporada...esperem que no.

Joan, Pep, Xevi, Gemma i Samuel

PIC DE MADDIDES, PUIG DE LLANÓS, PUIGPEDRÓS DE LLANÓS I COMA D'OR

Ruta a vegades somiada, amb esforç i una mica de sort, a vegades realitzada!

La previsió de temps pel pont de l'1 de Maig no és gaire bona, segurament més vent que no pas pluja-neu, però per fer una travessa no gaire apropiada. Canvi de plans, fora el pont i a treballar. De fet com més mal temps fa, més ganes tinc de treballar...i viceversa! Tot i això el cap de setmana sembla que es pot aprofitar el diumenge, així que dinant a Puigcerdà, es pot provar d'anar al Puig de Llanós. Sortim dissabte passades les tres de la tarda amb fort vent i boires que van desfilant pel cel des del coll de Puymorens, ben entrada la vall. Fins i tot cau neu rodona, resumint el dia no acompanya gaire. Aconseguim passar la portella d'en Garcia, treure pells i saltar cap a Bésines. Primer tram una mica "guarro" però després encara salvem una bona baixada fins que ens aturem al refugi Claude Tudon. Teníem pensat dormir al refugi lliure de baix els aiguamolls o mirar la part lliure de Bésines (sempre tancada), però en trobar-nos aquesta nova cabana canviem de plans (no estic segur si és nova o no, en tot cas segur que està batejada de nou a títol postum segons he pogut consultar per internet...). Molt ben equipada, amb matalassos, mantes i coixins, decidim quedar-nos aquí. Deixem els trastos però i aprofitem la bona neu per baixar a fer la ruta dels "tres refugis", és a dir, visitar el lliure de baix, després fer el tafaner a Bésines (certament tancat) per tornar a dormir al Claude Tudon. Bona estirada de cames que permet que arribin les 8 del vespre en un obrir i tancar d'ulls. Foc, sopar i a dormir!!!

L'endemà es lleva un dia tal com deien les previsions. Assolellat, vent força encalmat, però fred. Ideal per una ruta llarga. Sortim del refugi una mica esperitats, flanquegem i finalment arribem a la llera del riu. Remuntem per la vall de l'esquerra i just quan som sota el Pic de Maddides, remuntem la coma directe amb una neu pols de somni (si és de somni, al Maig i als Pirineus!!!). Aquesta vall, a recer del vent, ha fet miracles, deixant un paisatge impressionant. Fem el primer cim amb molt bones vistes. N'hi havia per pujar la cadira del "decartrón" que fem servir per dinar al cotxe...Fins i tot el Massís de Tabe, amb el Saint Barthélemy torna a estar ben nevat!!! Quines agulles, quines valls...quants projectes...tantes coses a fer i em queda tan poc...hivern (ui que sense adonar-me'n ja estic cantant!!!). Carenejem i fem el Puig de Llanós. Pells fora i avall per la cometa de neu pols. Tornem a posar pells i remuntem el coll de coma de l'anyell. El Puigpedrós es veu lluny, molt lluny (el Coma d'or una mica més). En Jow s'avança foten-li pebre, nosaltres dos seguim xino-xano pas a pas. Amb els esquís als peus podem fer gairebé tota la carena, excepte l'últim cim abans de l'esplanada sota el Puigpedrós, on calcem grampons i piolet i ens enfilem "a tota cresta" fins dalt de tot. Ara ja veiem el nostre objectiu. Baixem un tros, deixem la motxilla de la Gemma i comencem a remuntar la pala. Quan en portem un quart, en Jow ja l'està baixant. De totes maneres se'ns fa curta a la pujada i poc després de la una ja som dalt. Altra cop quin mirador...hi havíem set a l'estiu, ara l'hem visitat amb el vestit hivernal. Pells fora i avall. Un cop a baix canviem de plans. En comptes de baixar a l'estany de Llanós i tornar per la portella del font viva, ens sembla més ràpid i amb menys desnivell remuntar la pala del Coma d'Or i tornar directes...Vaig a recollir la motxilla i seguim avançant. Un cop a la pala hem d'apretar fort les dents, doncs està ben dura la neu. Posem una ganiveta cada un i en un exercici d'equilibri arribem dalt. Hauria estat millor calçar grampons...queda apuntat!!! Potser també hauria estat millor seguir la ruta original, ja que total s'afegien uns +200, que tampoc era un drama. De fet aquesta cara nord-est del Coma d'Or mai m'havia fet massa gràcia, ni de pujar ni de baixar, doncs sempre està pentinada per forts vents, deixant un trist panorama. Un cop dalt del Coma d'Or, pells fora i avall, bé ens hem permès de no arribar a l'extrem de la punta rocosa...altres cops l'hem fet i tornar a bufar vent i força fred. Descalcem per arribar a la portella d'en García, tornem a calçar esquís i ara sí baixada final amb neu contínua fins al cotxe. S'ha de dir que ahir dissabte vam seguir la pista que entra a la vall en cotxe fins al torrent. Allà ahir hi havia neu i avui també!

Bona jornada, quatre cims, moltes vistes noves i molt content, felicitant a la Gemma perquè l'1 de desembre poc podíem pensar que cinc mesos més tard, faríem junts aquesta bonica ruta!

 

Joel, Gemma i Samuel