diumenge, 3 de novembre de 2013

CABANA DE PLÀSTIC - BASTIMENTS


Abans que aquestes valls no comencin a cobrir-se del mantell hivernal tan preuat per alguns de nosaltres, satisfem el "desig" de l'Anna, de dormir a la cabana de plàstic. N'havíem parlat tant, que semblava ara el moment d'aprofitar l'ocasió de la "castanyada" per baixar i fer una visita a l'entranyable cabana de plàstic. Tots menys la Gemma i jo, surten al matí i arriben a la cabanya encara amb llum de dia. Nosaltres hem sortit a la tarda i ja comptàvem en haver d'obrir el frontal. No la recordava tan avall. Hi arribem a tres quarts de set del vespre, després d'estar dubtant una estona si tirar més avall o mirar millor.

Allà ens trobem a tothom al voltant del foc, inclòs un grup de sis francesos que fan una interessant travessa circular des de Prats de Balaguer. Més amunt hem trobat un parell de francesos que es preparaven per fer un vivac a l'hotel "mil estrelles". Encara que no pintava un temps genial, l'hauran encertat, doncs el vent que bufava deu haver deixat tota la nit un cel ben estrellat. Tot i això, després de sopar i menjar castanyes, dormir poc. El vent ha estat bastant fort durant tota la nit, fins i tot es notava el moviment de la fusta. No em vull ni imaginar aquí, a l'hivern, enmig d'un torb...la família que hi va viure bé que ho devia saber.


L'endemà ens llevem tranquil.lament i sortim passades les nou del matí. Tampoc hem de fer gaire tros, només remuntar la baixada del dia anterior. Aquesta antiga vall glaciar, que acabava amb el circ, té clars testimonis de l'època glacial, amb fins i tot els rastres d'almenys dues morrenes superposades a la capçalera que segurament devien ser de la petita edat de gel...o sigui que no fa pas tants anys, potser al 1800, encara hi havia abundant glaç en aquesta zona. Com ha canviat...Això em recorda la creu que hi ha pujant al Puigestela pel refugi Montserrat, on una creu testimonia que al voltant del 1850, a una cota no més amunt de 1500, un home i morí de fred enmig d'una tempesta de neu...

Al final arrodonim el dia pujant al Bastiments, doncs la Tina no hi havia pujat mai. Bones vistes de la vessant francesa però tapat a la catalana.


Anna, Tina, Núria, Arnau, Albert, Ivan, Gemma i Samuel