dissabte, 10 de desembre de 2011

2011 - VALLE DI BELLINO

4 al 10 de Desembre de 2011 (les fotos....demà!)

Veure piulada per Jaume Jubert a:


Diumenge 4 de desembre:
19:38pm Estació de França de Barcelona. Nit en tren "Salvador Dalí" en lliteres.
Dilluns 5 de desembre:
8:05 am arribada a Torí i minibús a Vall di Bellino Rifugio Melezè 1812m, on arribem a les 11am. Ascensió al Mont Maurel (2605m).
Dimarts 6 de desembre:
Rocca La Marchisa (3074m).
Dimecres 7 de desembre:
Avantcim Mont Faraut (3042m).
Dijous 8 de desembre:
Téte de Malacoste (3216m).
Divendres 9 de desembre:
Intent a la Tête de l'Autaret (cota 2500m). Minibús a Torí. A les 21:18 tren a Barcelona.
Dissabte 10 de desembre:
Arribada a Barcelona a les 9:45.

Fotos de tots els components del grup!

Diumenge 4 de desembre

Repetim "trencegesquí" després de la grata experiència de l'any passat. Això de marxar en tren té la seva gràcia. Nosaltres ho allarguem sortint ja de Vic, per suposat en tren!!! Amb una hora i poc ens plantem a Arc de Triomf i d'allà caminant fins a l'estació de França, carregats amb els esquís, les botes i les motxilles. Ens trobem amb els companys, aquest any som 17!!! Llàstima que al final no ha pogut venir tothom, alguns per molèsties físiques. Saludem als que s'han afegit, el trio de bombers, la Cel.la, en Roger, l'Anna i la Rosa, en Joan Manuel i en Xavi i l'Angèlica. I finalment en marxa! El tren és correcte, però d'estil xino-xano, ja que triga tota la nit per fer uns 900 km. Sopem al bar i al cap de poc tots som a les habitacions a punt de dormir. Aprofitem per xerrar amb en Xavi i l'Angèlica, els companys d'habitació. L'Angèlica repassa l'horòscop, bones vibracions per la Gemma...potser per això el divendres no acaba sortint del refugi...

Dilluns 5 de desembre:  Mont Maurel (2605m).


Arribem a Torí puntuals, baixem del tren a correcuita i cap al bus. Un parell d'hores de camí i ja comencem a veure neu a les muntanyes...uf que lluny que queda, no és any de neu, ni als Pirineus ni als Alps, només a Ulldeter!!! El refugi, a peu de carretera, és acollidor. Es troba a uns 1812 metres i la neu la tenim a cinc minuts caminant, no està mal. Som sols. Com a primer dia, ens dirigim al Mont Maurel. Sortim força tard, però tampoc hem d'arribar gaire lluny. Comencem a pujar per les carenes del marge esquerra del torrent, trepitjant una falsa neu primavera. Seguim amunt fins a arribar a unes bucòliques cabanyes, cobertes de neu. D'aquí toca enfilar directe i girar a l'esquerra just quan som dalt. La neu s'ha anat endurint. Entre això i els bonys que hi ha promet una baixada treballada. La Rosa, que no la coneixia, ja demostra el seu potencial, amunt i traça recta, quina forma física! Arribem tots 17 a dalt, una mossegada, quatre fotos i avall. En comptes de tornar pel mateix costat, travessem el torrent i tornem per la pista, amb neu dura-dura.

I per avui ja ens hem guanyat el jornal, ara toca plat de pasta! 8 km i +784 (gps Roger)



 
Dimarts 6 de desembre: Rocca La Marchisa W (3074m) i E (3072m)


Segon dia d'activitat, amb una proposta de recorregut ambiciós. Me l'he mirat al mapa i ens tocarà treballar. Sempre però hi ha la possibilitat de tornar pel mateix costat segons com estiguin les forces. Intentem fer dos grups, A i B per progressar amb més seguretat. Després de tots els dies podríem dir que el grup B vindirien a ser els "matats que obren traça i s'esperen al cim" i el grup A seria "els que ja han après que en l'esquí de muntanya no tot és córrer". Sortim resseguint la pista per la mateixa vall que vam baixar el dia anterior fins a travessar el torrent. Allà comencem a enfilar per un caminet nevat fins a assolir el replà que es troba a uns 2300. D'aquí una llarga travessa ascendent ens porta sota la petita vall diagonal que dóna accés al coll de Veis. Hi arribem amb una mica de vent, però sense fred. D'allà baixem uns 50 metres, travessem i continuem ascendint les dretes pales que porten al cim. Primer amb esquís i ganivetes, i al final passem a grampons per comoditat. Alguns però arriben al cim amb els esquís i les ganivetes, no sense haver suat de valent.

El cim, que fa dues puntes, l'oest i l'est, té bones vistes. Es comença però a girar vent. Mengem una mica, traiem pells i mirem com es farà això de "circular". Anem a buscar el coll una mica cadascú com pot i d'allà baixem un primer tram dret (cornisa), fins que el vent ja no ens fa la guitza. D'aquí una llarga baixada, amb neu acceptable a les parts altes, que comença a crostejar quan arribem al sol, a uns 2300. D'aquí empalmem l'últim tram, similar al del dia anterior fins al camí, dur i glaçat que ens porta esquís als peus fins al pont de la carretera on al matí ens hem calçat els esquís. Al final (gràcies al gps d'en Roger) ens ha sortit una bona ruta, 16 km i +1414 de desnivell. 

Dimecres 7 de desembre:  Avantcim Mont Faraut (3042m).


Finalment avui "tastarem la barricata"... Fa dies que en parlem, ja creuant els mails, però també al sopar d'ahir i el d'abans d'ahir! Sortim del refugi remuntant la pista fins a Santa Anna. D'allà seguim el torrent i al fons de la vall ens decantem a l'esquerra per ficar-nos dins l'engorjat. Ens han dit que encara no es pot passar per dins per falta de neu, i que hem d'anar pel camí d'estiu. No passa res, grampons, piolet i amunt! El pas en si és estret, engorjat, però sense pendent i força còmode. L'Angèlica passa amb esquís, la resta amb grampons i piolet. Encarem el següent tram també amb grampons i ens reunim tots per la foto al pla superior. Bufa força vent... D'aquí entrem al replà superior (la vall funciona una mica com l'anterior, pas redreçat per pujar de 2000 a 2300 i després llarga vall fins el cim). Seguim pel marge esquerra, si bé potser es puja més còmodament pel marge dret i anem guanyant metres. A mesura que pugem també el vent ens va guanyant. Finalment arribem al coll, a uns 3025 metres. La creu la tenim als morros, però el vent ens escombra amb els cristalls de neu. La Rosa, en Pep i la Cel.la no dubten, cap amunt. La resta, en principi, preferim tirar avall i sortir d'aquest vent. En Furi, l'Albert i en Roger (trio bombers) tampoc dubten...Baixem uns 100 metres i...ep però si la Rosa s'ha enfilat! No pot ser, poster li faltarà ajuda?¿! Així que tots tres claven esquís i s'enfilen per la pala-canal que dóna directe al cim. L'Angèlica en veure-ho li cauen les "llàgrimes", ella també vol pujar, vaja, que també s'enfila. En Xavi no li cauen pas les llàgrimes, li cau la "gota". Ostres també haurà de pujar! Al final tots cinc cap amunt! En Roger, la Gemma i jo no caiem a la temptació i seguim pala avall, esquiant per l'esquerra sobre la millor neu d'aquests tres dies! El següent grup també ha arribat al coll i amb el vent només en Jaume s'enfila a la creu. En Yann que ha tingut problemes amb el plumó i els grampons al final també ha tirat avall... Un cop arribem al sol ens esperem que s'uneixi tot el grup, A i B = C. Al final ens hem quedat amb la creu al nas...Una mossegada i avall, "barricata" i cap al refugi!.



 

Tampoc ens escapem avui d'una bona sortida, 15 km i +1310 de desnivell.
Passem la tarda jugant al mentider i al burro, finalment ho allarguem a "burricot...". Sopar per llepar-se els dits i cap al sobre! Demà, més.

Dijous 8 de desembre: Téte de Malacoste (3216m).


Sortim en direcció Santa Anna, per passar pel mig del poblet i enfilar amunt, tot flanquejant amb esquís, fins que a poc abans de creuar el torrent ens els traiem. Fins ahir havíem fet tres cares nord, per tant, neu assegurada. Avui fem cara sud i tot i que pensàvem que estaria pitjor, al final només carreguem els esquís a l'esquena un quartet. D'aquí tornem a calçar i amunt, fins a la cabanya que està a 2400. Reagrupament i descans. El dia el defineix en Jaume "no hi ha ambient de 3000". Tothom relaxat, xino xano, bon solet, no fa vent... Tot i això si volem arribar dalt tocarà pedalar també. Drets i amunt girem a l'esquerra per entrar a una vall penjada, tot fent una llarga diagonal flanquejant el torrent. Ens plantem sota l'última pala, una mica glaçada. Mengem una mica per agafar forces, ganivetes i amunt! Avui fa menys vent, es treballa millor. Un cop al coll ens queden quatre llaçades fins al cim. Grans vistes del Mont Viso (bé, ha estat omnipresent aquests dies, però potser des d'aquest cim es fa més proper) i també de les rutes dels dies anteriors, ja que mirant a sud les podem llegir fàcilment. Quatre fotos i avall.

Bona baixada, sobretot de les pales cimeres. Descans al sol, abans d'afrontar la última baixada. Aquesta la podem dividir en dos trams, el primer guadint de l'esquiada i el segon més acrobàtic, just abans de carregar esquís a l'esquena. Aquest segon acaba amb els torrons de la Gemma i això que ahir es va menjar dos talls de carn! Caminem un quartet, calcem esquís de nou i avall! Arribem abans de les quatre al refugi, un plat de pasta per dinar i cap a la dutxa!
Per seguir la tònica, 15 km i +1486 de desnivell.

Divendres 9 de desembre: Intent a la Tête de l'Autaret (cota 2500m).


Després de la ruta d'ahir, la d'abans d'ahir, l'anterior i la que precedeixa a l'anterior, la Gemma avui no està fina per sortir. Mal de panxa i cames baldades són suficent motiu per quedar-se al refugi. En Ricard, en Manel i en Joan Manel s'hi queden amb un altre argument, el vent. L'horòscop que li va llegir l'Angèlica a la Gemma potser tenir raó, doncs potser l'encerta quedant-se al refugi...Sortim amb força ventolera direcció la "barricata". Anem per feina, doncs el bus ens vé a buscar a les quatre de la tarda, nets i planxats. Superem l'engorjat i enfilem amunt, direcció al Mont Faraut per després girar a l'oest direcció al Bellino i al Téte d'Autaret...en Furi i jo anem xerrant, quan de sobte ens atrapen tres míssils italians, d'avançada edat. Per cortesia els deixem passar. No fan ni cent metres que provoquen un allau de placa...quina cortesia la nostra...Un ensurt, que el segueix un altre, ja que el tercer italià provoca un altre allau. Es desquilibra i cau però no l'arrossega del tot..."suspense en la sala". Nosaltres de moment ho tenim clar, reculem uns metres. Ells s'ho miren, s'ho pensen, s'ho repensen, entre altres coses deuen dubtar de la nostra "cortesia"... Sort que els hem deixat passar!!! No és d'extranyar que hi hagi plaques de vent, doncs no ha parat de ventar durant tota la setmana i aquesta última nit el vent ha estat especialment fort...








Al final reculem tots i ens reunim. Sembla que la decisió es va perfilant sola...som divendres, hem esquiat quatre dies molt assolellats, hem disfrutat, avui toca tornar...millor girar cua i fer cas del "senyal" que ens envia la muntanya, o potser era l'horòscop?

A mi em falta cremar un plat de pasta, així que no se m'acut res més que agafar la pala i començar a fer un iglú...com m'agrada palejar i construir...potser recordo quan era petit i treballava amb el meu pare...desconnecto i sense pensar em passaria hores palejant...

Avui al final la cosa s'ha escurçat, però tot i l'allau, 12 km i +818 de desnivell.

Dissabte 10 de desembre:

Hora de tornar. Avui he dormit molt bé dins aquesta llauna de sardines amb rodes. Tant, que m'ha hagut de despertar el mòbil! Ja hem entrat a Catalunya, falta fer un mos i llestos per saltar del tren. Tothom té ganes d'arribar, per més que hem menjat molt bé i ens hem dutxat cada dia (amb paciència i aigua calenta), haig de passar el "rasclet", doncs la "oloreta" no marxa pas del tot!. Ens despedim i crec que, mentalment, ens citem ja per l'any que bé. Potser fins i tot abans farem alguna sortida més! Amb en Xavi i en Pep pugem fins a l'estació d'Arc de Triomf, un altre cop tren i cap a casa. Passa el de Terrassa per en Pep, el de Mataró per en Xavi i finalment passa el de Vic per la Gemma i jo mateix!






A reveure i fins la pròxima, gràcies Jaume i gràces a tots per la companyia! Espero gaudir d'altres sortides amb vosaltres!

Jaume, Manel, Ricard, Pep, Anna, Rosa, JoanManel, Roger, Xavi, Angèlica, Mariancel.la, Albert, Roger, Sergi, Yann, Gemma i Samuel.

7 comentaris:

Jaume J ha dit...

fantàstic Samuel! Realment ens vam guanyar els plats de pasta... Perfecte els tracks sobre el mapa. Abraçades,

Miscel·lAnna ha dit...

molt bona piulada
m'agrada la definició de l'equip A
"el grup A seria "els que ja han après que en l'esquí de muntanya no tot és córrer" " ;-)
Ara, jo em pensava que els del darrera erem l'equip B... els tranquis...
Fins aviat

Pep ha dit...

M'agrada aquest relat i sobretot la part final, digne d'un bon seguidor d'en Shackleton!!

Una abraçada

Jaume J ha dit...

s'ha perdut un comentari pel camí... també m'ha agradat la piulada. I sembla que ve neu, així que en podrem fer de més grosses. bones esquiades!

Samuel ha dit...

Em falten les fotos, entre avui i demà us envio el link de picassa. També enviaré un correu, doncs us volia demanar si us fa res que us "robi" alguna foto pel relat!!! Acabada la piulada us l'anava a enviar per mail però me l'heu atrapat "in processo"!!!

Gràcies a tots vosaltres, de veritat, disfrutem molt!

Angelica ha dit...

Molt bon relat.M'has fet recordar cada uns dels dies passats.

Samuel ha dit...

Gràcies!
En general escric les anècdotes, els pensaments i una mica el relat de les vivències més que les rutes en sí, que segur que hi ha millor pàgines!