diumenge, 12 de desembre de 2010

TAGA PER RIBES


Mentre esperem les primeres nevades serioses aprofitem per caminar una mica i conèixer nous itineraris. Aquest feia temps que em ballava el cap. De fet espero que algun dia el pugui fer amb esquís, però per això i mentrestant, el fem a peu així veig per on agafar-lo...

Sortim de Ribes de Freser, tot i que quan hem quedat al matí la idea potser era anar al Pic de la Dona. No fa gaire ja hi vam anar. I perquè no el Taga des de Ribes? Bon desnivell i ruta poc frequentada, sinònim de tranquilitat. Deixem el cotxe a l'aparcament del pavelló. Encara hi ha restes apilades de neu al poble. Mirem una mica a la dreta i una mica a l'esquerra per trobar per on és millor començar. La referència són unes bales embolicades amb plàstic blanc que vaig veure des de Ventolà, marcant clarament la carena per on pujar. Enfilem a munt entre filats i feixes fins a trobar un cami que marxa cap a l'esquerra direcció nord nord-est. Aquí ja trobem el prat de les bales de palla. Seguim amunt fins a tropar amb una pista, que ja indica per pujar amunt cap al Taga. Aquesta pista deu enllaçar cap a la que puja des de Bruguera. Seguim amunt i trobem refugis de la guerra i la post-guerra. Ens hi fiquem dins i fem una mica el pallasso. Continuem fins a trobar un pla on fem un mos. D'aquí a dalt no té pèrdua, carena i amunt. Aquest és el tram segurament més espectacular d'esquiar a l'hivern, bona pendent, prat i amb vistes a Ribes. Crec que l'itinerari s'assembla molt al Puig de les Agudes des de Setcases, sent aquest últim un pèl més planer.


Després d'algun repetxó i fals cim, arribem a la carena final del Taga. Ja veiem la creu i tot i la munió de gent amb prou feines ens hem creuat amb dos excursionistes i dos caçadors. A dalt fa fred però també fa sol. Contemplem vistes i ja somio el dia que podré pujar per aquí amb els esquís als peus. També recordo la primera baixada del Taga amb esquís de muntanya entremig dels arbres, amb en Marc i música de fons de Greenday?¿ i d'aquí a totes les esquiades que fins avui he anat fent, passant per la Vallter-Núria-Puigmal sense condicions ni experiència, igual que la nord del Gra de Fajol...canal dels isards al circ de Pessons... canal de la rimaya i d'altres més assenyades així com moltes de solitàries...

La baixada no té cap secret i sense córrer se'n passa via. Potser una hora, potser més o potser menys. El terreny però és el que és, avall que fa baixada!!!


Leti, Jordi, Albert, Gemma i Samuel

1 comentari:

Arnau ha dit...

Paiuuu, per fer panorames fes servir aixo:

http://www.autopano.net/en/