dissabte, 5 de juny de 2010

PIC DE NEOUVIELLE

5 i 6 de Juny de 2010



Probablement l'última sortida de la temporada 2009-2010. Bé, més que probablement, última sortida, si no és que el volcà d'Islàndia ens provoca un canvi de clima que permeti fer el Puigmal per França el més que bé!!! Després que la setmana anterior no haguem pogut seguir en Joel i l'Edu a la sortida que van fer al Neouvielle, intentem provar-ho aquest cap de setmana. La previsió és bona pel dissabte, però no pinta tan bé pel diumenge. És molt lluny i val la pena encertar-la, així que veient les previsions sortim divendres a 2 de 4 de Manlleu. Marxem amb dos cotxes. En Russi i en Maso tornaran el dissabte, però nosaltres volem quedar-nos fins diumenge i tornar tot tranquilament. Tenim l'esperança que el canvi de temps del diumenge es retrassi i ens deixi fer alguna cosa més!!!

Marxem per Puigcerdà, Foix, St Girons, Sant Gaudens i després direcció Saint Lary. En total 6 hores de cotxe. No hi ha manera de rebaixar aquest temps. Les rutes alternatives per Viella tampoc s'escurcen. Llàstima que el túnel de Bielsa estigui tancat per obres... Arribem a Saint Lary al voltant de les nou del vespre. Seguim i comencem a enfilar la carretera del Parc Natural. En Russi ja fa estona que ens ha dit que li sembla que ja hi ha estat en aquesta zona. Finalment quan arribem al trencant de la presa de Cap de Long se'n recorda. L'Estaragne i el Campbiel ja els va fer fa uns anys, amb la carretera tancada i plantant tenda a mitja muntanya. Així que canvi de plans. La idea era dissabte fer aquests dos cims i guardar el Neouvielle per diumenge, que en ser més curt, potser tot i el canvi de temps ens hi podríem arribar. Però amb els quilòmetres que hem fet, anem directament al cim del Neouvielle així en Russi no repeteix cim!!! A nosaltres també ens va bé, doncs la pala de l'Estaragne es prou amenaçadora i el cim que ens fa més gràcia és el Neouvielle.

La Gemma i jo dormim dins l'Ibiza Westfalia. En Russi i en Maso planten una tenda quechua immensa. Ens llevem dora al matí, al voltant de les 6. Ahir quan vam anar a dormir estava una mica tapat, però aquest matí s'ha llevat ben serè. Sortim gairebé a les 7. El sol ja toca al cims...serà un dia radiant. Travessem amb els esquís a l'esquena la presa, caminem cinc minuts i calcem esquís. Després de seguir algunes llengues fem un tram d'esquí herba per tornar a enllaçar una altra llengua. Traiem esquís i els portem a la mà fins donar la volta i travessar la Brecha Barris. Un cop a l'altre costat ja veiem la Brecha Chausenque al fons. Hi ha molta neu i pinta bon dia. Anem pujant direcció la Brecha. En Russi porta el pulsòmetre. El té regulat a 165 pulsacions i vol que piti!!! Així que li fot encara més canya. La pendent però no li permet i es dirigeix directa a la Brecha Chausenque. Al final fa pitar el "trasto". Després torna on som nosaltres. Anem pujant fins al coll. Deixem esquís i pugem el tram de cresta. És curta però els trams són prou aeris. Arribem el cim i gaudim de les magnífiques vistes. Des del Mont Perdut, el Cilindre, la Brecha de Roland, el Taillón, el Vignemale...quines vistes. Sota nostre veiem també el Turó del Neouville. Hi ha molta neu. Aquest m'agradaria fer-lo per aquesta vall que porta fins a Gèdre. També ens mirem la cresta dels tres conselleirs, déu ni do...La roca sembla estable, però els blocs i els gendarmes són immensos. Si baixa una llosa d'aquestes... En Russi també es mira el Ramougn. Tot és molt escarpat, però també molt bonic.

Comencem a baixar, amb bona neu en general. Ens aferrem a sota la lína de cresta que porta fins a la Brecha. Aquí la neu està millor. Arribem a la Brecha i mengem una mica. Després descalcem passem a l'altre costat i tornem a calçar esquís. Visualitzem una llengua que ens permet vorejar un petit llac i que ens condueix gairebé a la presa. Carreguem esquís, una última foto, cim del Neouville fet. És el 10 cim de 3000 m de la Gemma, està ben satisfeta!!! En Maso i en Russi comencen a arreplegar els trastos. Marxen avui mateix i per ser exactes ara mateix. Els queden 6 hores de cotxe. Nosaltres ens quedem tranquilament per aquí, dinem al costat del llac d'Aumar. La resta de la tarda la passem a la vall d'Estaragne. Caminem una mica amunt per comprovar on és la neu. Demà seria factible, si el temps ho permet una sortida per aquí. Després pugem i mirem la presa. Ens distreiem amb els cartells, explica que hi van treballar 3000 obrers...i que l'aigua la fan circular amunt i avall entre tots els sistemes de preses d'aquesta zona. Quines obres d'enginyeria...avui ho sabríem fer o ho permetríem? 


Passem una nit de llamp i trons. Tot i dormir dins el cotxe fa el seu respecte. Haurem de deixar l'Estaragne i el Campbiel per la temporada vinent!!!

Maso, Russi, Gemma i Samuel