dissabte, 20 de març de 2010

2010 - CÒRSEGA


Del 20 al 28 de Març

Aquest any en Jow em convenç per fer l'alta ruta de Còrsega amb esquís. Teniem en ment altres projectes, però al final aquest ens engresca a tots dos. Així doncs sortim dissabte dia 20 al matí de Girona direcció Marsella amb cotxe. Allà agafarem un ferry fins a Ajaccio, Còrsega. El ferry són unes 13 hores, de totes maneres marxa a les 7 del vespre i ens deixa a l'illa a les 8 del matí per la qual cosa podem aprofitar bé el dia. Conduïm una horeta fins el coll de Vizzavona on deixem el cotxe. Si tot va bé no el tornarem a veure fins el dia 27!!!

Diumenge Dia 21






Sortim molt carregats de Vizzavona, esquís a l'esquena, d'aproximadament 1100 metres d'altitud. Sembla mentida sortir d'aquesta altura...al nostre estimat pirineu això ho fem poc!!! Davallem un camí de bosc ben il.lusionats entrem al GR i seguim tot i trobar clapes de neu esquís a l'esquena fins a creuar el riu per un pont de fusta. El dia no s'ha llevat massa catòlic. Hi ha boires altes que amenacen de convertir-se en núvols... Calcem esquís i ens dirigim amunt cap al coll de Brecha Murtello. Fa una estona que cauen gotes i la neu està molt humida. Desde dalt del coll ja veiem el refugi i en Jow està decidit a tirar-se pel dret des del coll cap a la vall. En teoria el camí ressegueix cap a l'esquerra la carena. Comença a ploure més fort i això ens acaba de decidir. L'entrada és dreta i fem baixar algunes pilotes de neu de cert tamany...veiem algun allau de fusió...no les tenim totes, però amb quatre S i algun flanqueig aconseguim baixar la barrera rocosa. Esquiem fins el primer replà de la vall i amb un sisè sentit ens dirigem a l'esquerra flanquejant per baixar fins el fons de la vall. Ens ha sortit prou bé, tot i que ha estat una moneda a l'aire. Si haguéssim decidit anar pel centre de la vall ens hauríem enfangat fort...Arribem al refugi d'Onda ja em una pluja continua.


Dilluns Dia 22



Ens llevem sabent que ha seguit plovent tota la nit. Molt il.lusionats sortim del refugi (en molt bon estat i ben equipat) i veiem que els núvols es trenquen. No fa net el cel però no està tant encapotat com ahir. Preparem els trastos esperant no tornar a aquest refugi. Sortim amb esquís als peus direcció Bocca d'Oreccia. Aquí traiem els esquis i els carreguem a l'esquena per pujar un tros de la carena. Ens els tornem a col.locar i seguin la serra de Tenda. El dia s'ha anat espatllant. Arribem sense saber-ho al final de la nostra travessa. Per travessar fins a Brecha Bocca de Meta trobem un flanqueig que ens fa mala espina. La pendent és forta, però no és el que més ens impresiona. La neu està molt carregada d'aigua, les enormes cornises són de neu tova. Les hem de xafar i travessar per baixar sota el coll i després fer el flanqueig. Anem carregats, dubtem...Ens estem una estona mirant el pas. Sense que passi ningú es desprèn una mica de neu del vessant. Això no ha ajudat a pendre una decisió. Després d'una hora decidim recular. Som 2 i no ens volem arriscar a una maniobra delicada. Pequem de prudents? La veritat ara que escric aquestes linies penso que hauríem pogut passar sense que baixés la cornisa ni ens atrapés cap allau de fusió, però també penso que ens va venir d'un dia. Els vents que es van girar l'endemà van assecar força l'aigua que tenia la neu i els vessants es veien més estables. La sol.litud i aspecte salvatge de les muntanyes corces tampoc hi va ajudar. L'ambient ens va fer petits. El dia abans ja havíem baixat una pendent força dreta amb pilotes de neu gairebé del nostre tamany rodejant-nos, amb algun allau llunyà per decorat. Reculem i tornem a dormir a Onda.



Dimarts Dia 23

Hem renunciat a la travessa. Un cop moral dur. No pel fet en si, sinó perquè aquí no hi podem tornar cada cap de setmana. Abans ja havíem renunciat en altres situacions, però mai tan lluny de casa. Decidim però que no marxarem de l'illa sense conèixer tots els punts possible de la travessa. Així que sortim d'Onda amb els esquís a l'esquena i baixem a la civilització per la vall que segueix el GR Mare a Mare fins al poble de Canaglia. D'allà a peu fins a la carretera principal. Fem ganxo i posem a prova el nostre sexappel. Ho prova en Jow...després ho provo jo i aconsegueixo fer parar una "Corsa" com una catedral!!! però no sé francès, així que en Jow puja al cotxe i em diu, "hasta luego", em tornarà a buscar d'aquí una estona...

Un cop recuperat el cotxe anem cap al poble de Corte. Allà aprofitarem per pujar cap a la vall de Restonica. L'accés és per una carretera estreta i asfaltada. El paisatge és brutal. Arribem a cota 1300 aproximadament on ja trobem neu. Acabem de matar la tarda fent un parell de caminades fins les Bergeries per veure el punt de sortida de demà i mirar si trobem un lloc decent per dormir. Finalment dormim dins una caseta del parc prop de la carretera (una mena de taquilla d'estiu...).


Dimecres Dia 24

L'endemà ens calcem esquís i pugem aquesta vall. L'ambient és impresionant. Arribem fins al llac i seguint pujant fins a Bocca du Soglia (per on passava la ruta). La neu avui està millor. Resseguim un tram del flanqueig per la cresta. Veiem que hi ha uns bons patis. Tirem fotos i traiem pells. Trobem un senyor, d'avançada edat que fa esquí. Ens acompanya a la baixada i en Jow va xerrant amb ell. Jo vaig dient que si... Quan arribem al cotxe aprofitem per treure els mapes i ens doni quatre indicacions. L'home ens ve a dir que no patim pels allaus, que no baixarà pas res...(va sol, sense arva, sense pala...ell patir no pateix gaire això ja ho veiem). Finalment ens decidim per anar cap a la Vall d'Asco, punt final de la travessa.




Dijous Dia 25



Avui hem dormit en un refugi immens. Erem sols i una mica de por ja feia...potser hi havien 100 llits i només en Jow i jo. Vam decidir estampar la llitera contra la porta per si de cas je je!!! Sortim d'aquesta antiga estació d'esquí direcció Capu di a Muvraghia. Avui trobem una "Corsa" també va sola. Es veu que l'illa hi ha poca gent...Pugem aquesta vall amb unes vistes molt guapes. Arribem al coll i veiem el circ de la solitud, per on discorre el GR que s'utilitza a l'estiu. Tot pujant anem mirant de reüll el Monte Cinto, cim més alt de l'illa que no farem...la travessa passava per allà. Disfrutem com mai el descencs. Tornem a pujar pells i anem cap a la dreta. Baixem ara per una neu ja més primavera, fins on tenim el cotxe. Decidim anar a pujar un cim, ja que fins ara només hem fet colls!!! Així agafem, tornem a Corte i anem cap a l'estació d'esquí de Capannelle. L'endemà volem fer el Monte Renoso 2350.





Divendres Dia 26

Avui hem dormit a un refugi més precari però igualment acollidor. Sortim el matí de l'estació d'esquí amb un dia radiant! A l'estació hi ha una afluència massiva: 1 esquiador. Edat: uns 12 anys. Pugem seguint les traces d'un "Corso". Deu estar una mica espès, perquè ens fa pujar pel dret sense fer ni una Z. Girem fins i tot l'alça més alta per anar completament pendent amunt. Comença a fer vent, molt vent. No aixequem el vol perquè no tenim ales. Arribem fins el coll, sobre el llac i es comença a tapar. Decidim però arribar a dalt, no té pèrdua. Arribem a dalt amb un camp de visió que va de l'ull a les ulleres. Ens tirem dues fotos i baixem. Disfrutem prou de la baixada i alhora ens despedim d'aquestes muntanyes i d'aquesta neu!!! Tenim però la tarda, aixi que agafem el cotxe i ens dirigim a Coll du Verghio, l'únic tram de la travessa que no hem reconegut. Arribem a l'estació d'esquí i fa pinta que allà no podrem dormir. L'única Gite està en obres i un senyor ens diu "pas de dormir" que ve a ser, aneu al poble.





Dissabte Dia 27

Hem dormit a un poble que es diu Vico. Apart que l'hotel era una mica car res a mencionar. Ens dirigim a Ajaccio on hem d'agafar el ferry a les 7 de la tarda. Evidentment ens sobre temps per tot.
Experimentem que és la jubilació. De banc en banc menjant quatre galetes i mirant els coloms... És dur, molt dur, preferim ser joves eternament!
Agafem el ferry a les 5 de la tarda i marxem amb un regust de boca...Cap a les 8 del vespre ja veiem que el viatge serà distret. Les onades són de 4 a 7 metres (l'endemà ens ho va dir el capità) i per més gros que sigui el ferry es mou com un bressol. A nosaltres l'edat que ens bressolin ens ha passat, així que anem al cine a veure per segon cop Hangcok, en francès! Jo entenc poca cosa, ara mentre es mou el vaixell ens distreu. Avisem un camerer que se'ls ha inundat els wc...es deu haver embussat i hi ha un pam d'aigua. Mirem una estona les onades des de proa abans d'anar a dormir. Com s'aixeca i rebat contra les ones...seria emocionat sinó fos perquè volem dormir!!! Passem tota la nit escoltant com piquen les onades al casc del vaixell....deu ni do com piquen. En Jow em diu, si s'enfonsa el seguro em pagarà un Ibiza nou?

Diumenge Dia 28

Ens llevem a les 6 del matí!!! Ai no, que avui canviaven l'hora!!!. El ferry havia d'arribar a les 8, però arriba mitja hora abans. Mitja hora que per nosaltres és una hora i mitja. Hem de córrer per dutxar-nos al nostre camarot i agafar les coses per sortir a buscar el cotxe a les bodegues. No hem passat gaire bona nit. El ferry es movia "que te cagas". Tot i això el capità rient diu que avui no s'ha mogut. Dubtem si creure'ns la seva opinió, veient que la resta del passatge també ha passat mala nit...
Sortim amb el cotxe i ens plantem a Girona a les 12 del migdia!

Còrcega, TORNAREM!

Joel i Samuel