divendres, 12 de setembre de 2003

PEDRAFORCA

Escrit per Jordi Juvanteny

Pedraforca (2498 metros)

El Pedraforca és un a d'aquelles muntanyes especials. Una muntanya única que val molt la pena pujar-la. Tan si repeteixes com si t'estrenes el Pedraforca no decepciona a ningú. Nosaltres vam fer la ruta circular clàssica per la banda de Saldes, refugi Lluís Estasen, coll del Verdet, Pullegó superior, Enforcadura, Tartera i altra vegada al refugi Lluís Estasen. És una ruta molt maca i molt variada amb 3 parts molt diferenciades.


Mirador de Gressolet - 1.565 metres
Refugi Lluís Estasen - 1.668 metres - 15'
Coll del verdet - 2.244 metres - 2h
Pellegó superior - 2.498 metres - 3h
Enforcadura - 2.348 metres - 3h 15'
Refugi Lluís Estasen - 1.668 metres - 4h
Mirador de Gressolet - 1.565 metres - 4h 10'

Desnivell: 1.051 metres
Distància: 7,5 km

Sortint del mirador de Gressolet es segueixen unes marques grogues que ens porten fins al refugi Lluís Estasen. El refugi està en molt bon estat i està guardat tot l'any. A partir del refugi seguirem les marques del PR C-123. No té pèrdua, està molt ben marcat i el camí està molt fresat. De moment la pendent no és gaire pronunciada i es puja molt bé. S'arriba a una bifurcació on s'ha d'agafar el camí de l'esquerra i a partir d'aquí si que la pendent s'accentua fins al coll del verdet. Es puja per una espècia de tartera. Al coll del Verdet ja pots veure la banda de Gòssol.


A partir d'aquí canvi total d'ascenció, comença la grimpada en roca fins al cim. És la part més distreta i divertida. La grimpada és molt fàcil, està marcada amb unes marques grogues que indiquen on són els passos més fàcils. La pedra està molt llisa, ja que la via és molt famosa i pot relliscar una mica. Vigileu amb les pedretes que puguin fer baixar la gent de més amunt. Després d'uns quants pre-cims s'arriba al pellegó superiror. El cim és una passada, perquè desde abaix no saps pas com carai es puja al Pedraforca.


Per baixar, ho farem anant cap a l'enforcadura, el coll situat entre el Pellegó inferior i el Calderer. És un lloc impressionant, Saldes a una banda i Gòssol a l'altra. Des de l'enforcadura comença la baixada per la tartera. Rellisca moltíssim i la pendent és molt dreta, ideal pels que els agrada baixar corrent. No us preocupeu si queieu, és molt típic i normal. Amb el temps tota la pedra de la tartera s'ha anat acumulant abaix de tot i per això rellisca tan la part inicial. Aquí si que s'ha d'anar amb compte amb les pedres quebaixen de la gent de més amunt. Cap al mig de la tartera hi ha un resalt de pedres que s'ha de flanquejar pel costat. Abaix de tot i a l'esquerra s'ha d'agafar el camí que porta de nou cap al Refugi Lluis Estasen.

Un cop al cotxe quan emprengueu el camí de tornada, gireu el cap i mireu un moment el Pedraforca, mireu a on heu pujat, i sobretot, mireu per on heu baixat, ja veureu ja quina sensació.

Francesc, Edu, Marc, Jordi, Iris, Pep i Samuel