POWDER COMTE, Tossa Pelada x 6 + Pedró dels Quatre Batlles

Blau = Pistes dissabte matí -4400 m.

Vermell = Ruta dissabte tarda esquí de muntanya Tossa Pelada x3 + Pedró dels Quatre Batlles, 12 km +1100 m.

Vermell discontinu = Ruta diumenge matí esquí de muntanya Tossa Pelada x3 circular, 17 km +1200 m.

Ens acostem a la primavera i com és habitual arriben les pluges i també les nevades. Curiós que en tot l'hivern poc que hem vist el Puigmal blanc i ara veiem el Montseny, Cabrera, Bellmunt i el Puigsacalm blancs dia si dia també. Amb la previsió del cap de setmana però queda clar que aquest paradís no s'eternitzarà i s'han d'aprofitar dos dies de fred i neu pols. Sortim divendres vespre, amb una pluja persistent que poc més amunt de Solsona ja és neu. La intenció és fer pistes el dissabate a Port del Comte que sembla que està com les Rocky Mountains! L'endemà ens llevem amb la furgo més blanca de quan la vam comprar, fins i tot les plaques solars han quedat ben tapades. Fa sol i tenim ganes de neu, així que ens espavilem i ales 9 menys 10 ja estem fent cua perquè obrin el telecadira.

Feia molts i molts anys, potser 15, que no havíem esquiat en aquesta estació, així que em feia també il.lusió. Les nenes van aprenent i avui tot serà molt fàcil. Neu a dojo, moltes baixades i amb molt bona neu. Fem un bon repertori de pistes i quan la Sira sap que hi ha un bosquet esquiable no para fins que hi anem, tres bones baixades per entre arbres amb neu pols a dojo. La resta ho fem per pistes, de punta a punta de l'estació, fins l'hora de dinar que toca descansar després de gairebé 5 hores i 4500 m de desnivell positiu, bona jornada de pistes que ens deixen les cames servides. Les nenes i la Gemma estan igual de servides, això que la Nora m'ha seguit una vermella quan baixava a gas...quin nervi. Ara toca dinar perquè en Xevi arriba a dos de tres per fer una apretada amb les pells i haig de carregar dipòsit.

Em passa a recollir a l'aparcament principal i pugem fins el d'Estivella, d'on sortim a les 3 tocades, a bon ritme. En Xevi bé fresc com una rosa, jo ja porto tralla avui, que la pista ginebrosa diuen que és blava però és verda, quin fart de remar i estirar les nenes. Pugem per Estivella però i anem directes a la Tossa Pelada, on hi arribem en solitari amb un fred ben viu tot i el sol. Traiem pells i fem una primera baixada cap a Tuixent, direcció nord-oest, per bona neu pols i bona baixada al bosc. Tirem una mica més avall i ens n'adonem que la pala nord-nord encara tenia més bona neu pols, així que posem pells i repetim pujada fins a la Tossa Pelada per ara si fer una bona esparrecada, després de xerrar una estona amb en Marc que ha pujat amb en Jan a fer esquí de fons a Tuixent. Tornem a posar pells i per tercera vegada fem el cim de la Tossa, ara però ja marxem direcció el Pedró dels Quatre Batlles. Pells fora i baixada en circular per la vall tancada que marxa cap al sud. En total una bona esquiada de poc més de 12 km i 1100 de desnivell, per acabar de rematar el dia. Al vespre pugen la Núria, l'Edu i els nens amb l'autocaravana, que també es queden a dormir, ja que demà teniem previst amb l'Edu fer una matinal.

Ens llevem diumenge amb sol i el fred altre cop ben viu. La intenció és fer una circular amb esquís baixant fins a la barraca de sota Tuixent, al nord, per seguir per un camí fins més al nord-oest i tornar per la carena, molt semblant a la circular que vam fer amb les nenes a la tardor, tot prenent vistes de la zona. L'Edu va valent i em fa suar la pujada, arribem doncs a la Tossa Pelada al cap d'una hora. Ara que ja sabem la nord per on es baixa, pells fora i primera bona petada de pala, directes al bosc per acabar de xalar. Posem pells i marxem direcció oest, per després treure-les i fer una altra bona baixada a l'estil Canadà fins la pista de la barraca. Posem pells, bé l'Edu amb una ja fa, que l'altra li ha quedat glaçada i no li enganxa, però m'apreta igual i seguim direcció oest per guanyar la carena i tornar cap a l'est per fer altra cop el Tossa Pelada (ja en porto 5 entre ahir la tarda i avui). Un cop dalt, tot i anar cansat, no em puc resistir a una altra baixada cap a Tuixent per la nord nord, altra cosa serà com tornem.

Un cop a baix, posem pells per últim cop i comencem a remuntar, tot i que no hem fet ni 100 metres que les cames no tiren...he quedat buit i sort d'en Pau de Berga i la seva parella, que ens fan assistència amb galetes i mermalada mossegada (moltes gràcies!!!!) perquè em sembla que sinó no surto amunt. Arribem dalt, esquivem per 20 metres el que seria la sisena Tossa Pelada del cap de setmana i marxem pel camí de pujada direcció Estivella, on arribem amb 5 hores, 17 km i +1200 de positius. 

Aquest cap de setmana era d'aquells que voldries que no s'apagués mai la llum...els dies que no acaben mail. La neu, el paisatge, la companyia, tot ha estat genial. Potser ja no estic tant valent com quan anys enrera amb en Jow fotiem mitja Bonaigua en un dia, perseguint els dies que no s'acaben mai, fent tantes pujades, tants cims, i tantes baixades com la llum permetia, esperant que algú no ens tanqués el llum abans d'hora, però he disfrutat fort, de valent ja ho veurem a la pròxima!

I casualitats de la vida, ara fa 12 anys, exactament un 16 de març, feiem amb la Gemma el Pedró dels Quatre Batlles i la Tossa Pelada amb esquís, amb força neu, tot i que més primavera:

http://relatsdemuntanya.blogspot.com/2013/03/pedro-dels-quatre-batlles.html

Sira, Nora, Gemma i Samuel

Xevi dissabte, Edu diumenge

RASOS DE PEGUERA

Primer cap de setmana de març i tornen les pluges i les nevades. Dissabte vespre acabo un dels molts projectes que tenia pendents, una fixació d'esquí de muntanya per les nenes, senzilla i lleugera, amb un ancoratge com el dels grampons directe a les botes d'esquí. Agafo uns esquís petits i curts de fusta i ho cargolo directament. A la baixada, ja faran servir els esquís de pista, cosa que em suposa carregar-los a l'esquena. La idea és anar a Rasos de Peguera, on sembla que ha caigut una bona nevada. Quan les nevades no venen de nord, aquesta zona és la més afavorida, juntament amb Port del Comte, i així ha estat!!

Hi arribem poc abans de les 10 del matí. El dia és rúfol, però perfecte per fer invents. No sabem com anirà, ja que ha estat tot molt improvisat. Sortim ben abrigats i les nenes comencen a lliscar a la neu. Amb retalls de pells de foca vells que tenia, quatre fustes, un parell de ferros doblats i un parell de frontises que tenia a baix al garatge, ja estem tots quatre muntanya amunt. Tot i això hem de parar alguns cops per reparar les de la Sira, doncs vaig fer servir frontisa de piano retallada perquè no tenia més frontises bones i de tant en tant es desmanega, casum. Ho reparem amb cinta americana i malgrat tot podem anar fent. Ja sé com millorar-les. Les reparacions aguanten i ens plantem dalt on arribaven els antics arrastres. El dia és fred perquè no fa sol, però les nenes ho han aguantat bé, han fet lliscar els esquís com si ho haguéssin fet tota la vida, sense aixecar els peus, cosa que avui en dia costa de veure, perquè tothom sembla que faci l'ànec, aixecant els peus un disbarat! 

Els hi canviem els esquís de fusta pels de pista i avall que fa baixada (vermell), remenant una bona quantitat de neu pols. Hi ha de 40 a 60 cm, inclús diria més o bé en aquesta zona nord ja hi havia algo de base (tot i que m'extranya). Baixem fins més avall de l'aparcament i ara toca remuntar. En total ha estat una petita sortida de poc més de +200 de pujada, poc menys de 4 km, amb dues hores i mitja ben aprofitades per agafar gana!

En haver dinat, aprofito per fer una segona volta en solitari, arribant al cim del Pedró, pel mig del bosc en un ambient hivernal. Bones baixades amb neu pols, però curtes, és una zona amb desnivells mínims, però al final el dia s'obre i deixa unes imatges de postal. Avui ha estat el "debut" de les nenes amb esquí de muntanya de pujada (el 2022 ja vam baixar amb esquís posats de Beret fins a Montgarri, quan tenien 5 i 7 anys, però la tornada la van fer dins un trineu, amb l'ase estirant). 

Tot i que seguirem fent més aviat pistes, ara ja podem fer passejades en família per boscos nevats lliscant amb pells!

Sira, Nora, Gemma i Samuel

PIC DE LA MINA I TOSSAL MERCADER

Encara que la primera idea era una altra, els encostipats i grips no han marxat de casa nostra, com tampoc ho fan de la majoria de cases...quina cosa més extranya, així que finalment marxo diumenge al matí a dos de set amb a la intenció de fer algun cim a l'est del coll de Puymorens. M'agradaria pujar o bé el Tossal Mercader o bé un cim sense nom, cota 2610, però quan hi arribo veig desil.lusionat que no els sobra neu, especialment el segon. En canvi el Tossal Mercader es podria fer, però és d'hora i la neu encara està dura. Així que per escalfar-me i deixar que el sol escalfi la neu, marxo en direcció contrària cap al Pic de la Mina, on s'hi veu força neu. El cel es força blau, però pel sud van arribant bandes de núvols.

Feia uns quants anys que no pujava aquest cim, de fet tants com fa que han inaugurat l'arribada del telecadira a la nova cota superior. L'estació evidentment ha guanyat, però crec que la muntanya ha perdut. El Pic de la Mina és ara una trista pala a 20 minuts de la nòria. Ha quedat francament desvirtuat. Arribo fins dalt mateix del cim amb els esquís als peus, on em trobo pare i fill que hi acaben d'arribar a peu. Menjo una mica, faig alguna foto i em miro de lluny els dos cims que volia pujar. Des d'aquí dalt s'hi veu més neu. També em miro el Pedrons, que fa anys que no pujo i segueixo amb la vista una fila d'indis que hi està pujant. No m'atrau gaire anar cap allà. En canvi continuo mirant la pala sud-oest del Tossal Mercader. L'any passat el vam pujar caminant amb les nenes, passant pel llac i baixant amb circular per la pista. A l'esquerra de la pista, mirant avall, hi havia una bona pala canal, un xic redreçada, que vaig pensar que devia ser ben esquiable...Miro el rellotge, no fa ni dues hores que he sortit del cotxe. Si m'encanto gaire més aquí dalt, ja tindré el dia fet. Però si baixo, potser puc fer alguna cosa diferent. Trec pells i baixo caminant 30 metres fins al coll oest i d'aquí amb esquís als peus, fins al cotxe. Començo a trobar gent que puja, molts em demanen si es baixa bé, els dic que sí, amb els meus barems, doncs no he pas rascat, ja intento esquivar les pedres, espero que facin ells el mateix.

Arribo a l'aparcament i passo pel costat del cotxe. De fet tinc temptacions d'obrir el maleter i menjar-me quatre croquetes de la mare, però són el dinar, seran per més tard. Travesso la carretera i torno a posar pells direcció el Tossal Mercader. Li donc hora i mitja de marge, si a la una no sóc dalt, giro i fora. Però no porto ni 10 minuts que ja em fa mal el peu esquerra. No tinc 20 anys, casum l'olla, no hi havia caigut. En tinc més del doble i els ossos del peu ja se'm deformen, especialment l'esquerra que acaba a compeed per dia. Paro, trec la bota i el botiquín. Miau, se m'han acabat. Tiro de pasta lasar, tirita i mocador. No sembla que hagi d'arribar gaire lluny així, ja porto 12 km massa plans, que és quan pateixen més. Sort que només girar la pista veig la pala-canal que vull baixar. Aquí començo a fer voltes maria per donar i per vendre, i el peu diu gràcies, especialment quan flanquejo a sud. Quan flanquejo a nord encara es queixa. Però ara ja poden més les ganes. Dues-centes voltes maria després (72 en realitat), atrapo una parella que han parat a la pista a fer un mos. Són francesos, "bon apetit" i segueixo fins al cim, passada l'antena. Aquí dalt fa dues puntes igual d'altes. Quan hi vam pujar amb les nenes vam fer la punta nord i aquesta sud-oest la vaig fer corrents perquè tronava. Avui no tinc ganes de pasturar per aquí dalt com una ànima amb pena i amb quedo a la punta sud-oest. Menjo un plàtan, trec pells i em miro la baixada. També em poso el casc, el casc d'obra, perquè avui m'he deixat el d'esquiar. Entre l'apretada de ventre del matí, la butllofa del peu i que m'he oblidat del casc em pregunto que faré d'aquí 20 anys. Potser no trobaré ni les muntanyes nevades, espero que no sigui per culpa meva que no les sé localitzar.

Baixo pel nord els primers 50 metres, que tenen més neu i després marxo directe al sud-oest per encarar la pala canal. A dalt és dreta, però la neu ha transformat, crema. M'ho miro i penso. Deixo de pensar i avall que fa baixada, seguint el tub principal. Molt bona neu i molt bona baixada que em recorda la del Gra de Fajol petit per la pala-canal sud-est. Segueixo baixant després de travessar la pista, seguint el desaigua principal, fins que ja arribo on s'engorja. Quina baixada! D'una tirada 700 metres sostinguts, de les millors baixades directes que recordo, segurament perquè la trobo amb bona neu. Ara ja només toca posar pells i remuntar pel marge dret fins al coll de Puymoren. En total poc més de 20 km i +1400, amb 5 hores ben aprofitades. A la pròxima nevada ja faré el 2610 que tenia pensat a l'altre costat de la coma d'en Garcia, pujant per aquesta vall i fent circular, baixant les pales sud-oest. No és any de neu, però que no vinguin anys pitjors, que aquest també ens deixa disfrutar ...

Samuel