TAGA per pardines

Ni és "oro todo lo que reluce" ni tot el que és blanc s'esquia a plaer. Aquest any tenim una successió de nevades al Pirineu aprop de casa, una darrera l'altre, però les condicions bones duren menys que un carmel a la porta d'un col.legi. Bé de fet avui en dia a la canalla els importa ben poc un carmel, potser encara te l'hauries de confitar...

El cas és que des de casa tenim vista privilegiada i veure cada dos per tres el Pirineu blanc desperta temptacions, com la d'avui, que no m'he pogut resistir a fer un Taga a la tarda. Arribo a Santa Magdalena quan els del torn del matí ja recullen trastos. M'hi trobo en Maso, l'Autet i en Marc que han fet el Taga i mitja serra cavallera. Jo no crec que faci tant, tot dependrà de les condicions de la neu i de l'hora. Deixo el cotxe a l'aparcament de la taula de pedra i surto amb els esquís a l'esquena 10 minuts, fins que trobo la neu contínua i descent. De fet la temptació d'avui era doble, també tenia ganes d'estrenar esquís, uns Atomic Backland 80 UL. Penso que el sol haurà estobat la neu dura que m'ha comentat l'Autet...però ja m'ho trobaré...

No surto especialment ràpid, però per dins també tinc les ganes de veure quin temps faig, doncs fa vint anys pujava amb esquís per aquesta ruta en 1 hora i 20 minuts...així que sense apretar, vaig apretant. Davant meu veig tres esquiadors més per aquí i un de solitari per allà. Quan sóc sota les pales finals del Taga, em dono compto de lo dura que està la neu, tant que haig de posar ganivetes! De fet m'he arrambat a l'ombra temptat (masses tempatacions avui) per una traça vella, però hauria estat millor per la carena soleia. Finalment arribo dalt amb 1 hora i 19 minuts, com diria en Laporta "al loro que no estamos tan mal". Coincideixo amb tres esquiadors més que per casualitat són també de la plana, de fet per més casualitat és en Joan i colla, amb qui coincidim per feina de tant en tant! Ells ja baixen, jo m'abrigo sense presses i em miro el panorama.

Res de baixar per la sud, que no és pas el dia. Em miro les carenes cap al Puigestela, ja les he fet i amb millor neu, no em convida pas anar-hi. Penso bon dia per provar els esquís. Surto de dalt xino-xano, neu molt dura, haig d'agafar confiança a l'esquí. Seguint la soleia arribo al planer, bé, no van pas malament. A partir d'aquí la pendent s'ajeu però continua força dura la neu, sort que no és crosta, sempre podria ser pitjor. Vaig agafant confiança a l'esquí, traça clarament millor que els Movement i per un esquiador barroer com jo, em corregeix tots els errors. Els trobo francament divertits, així que m'enduc una bona sensació, esperant que el pròxim cop, sigui la neu pols la que m'ho confirmi!

Samuel

PUIGLLANÇADA, ROC DE CANELLS I CAP DEL SERRAT GRAN

Com sempre amb unes expectatives ben altes, fruit d'un optimisme de naixement, encara que la nevada al Pirineu Oriental ha estat més testimonial, espero trobar pales de 15 cm de neu pols sobre neu vella. Així també fugem de les zones amb més risc d'allaus, 4 per França i 3 per moltes zones de Cataluna. Amb en Guillem ja tenim emparaulada la sortida, aprofitant uns ticket's del bono vacances, així que mirem i el millor dia és clarament diumenge. Segur? A priori així semblava, tot i que dissabte hi havia un torb de mil dimonis, en algun racó, hi devia haver neu pols. Perquè diumenge, la neu estava més que treballada pel vent, compactada i fins i tot diria erosionada donades les formes capritxoses que ha agafat el mantell nival!

Però bé, amb la moral alta, sortim poc abans de les 9 de l'aparcament dels Alabaus, per fer una volta llarga a tota la zona del massís. La intenció inicial era fer el Tossal del Rus, però el vent s'ho ha emportat tot i ho ha deixat a la carretera del coll de la creueta, tancada aquesta hora del matí. Igualment però sortim direcció sud, vorejant i anant a buscar el torrent que puja al Puigllançada fent una bona volta solitària, que alhora gaudeix de bones vistes.

Quan falta poc per arribar a la carena del cim, reconec la figura d'en Dani, darrera seu en Russi, en Toni i en Met també pugen, així que dia especial per retrobar companys i el gran amic i mestre Russi. Esperem que poguem fer alguna bona sortida junts, que ho tinc pendent. Ells tornen a baixar i nosaltres seguim per la nord, per anar a buscar el coll de Pal. Però no trobem ni rastre de la neu pols habitual en aquests pales nord. Baixem fins a baix, posem pells i veient que el dia no serà de powder, marxem direcció al Roc dels Canells, un cim que no havia fet mai i que també em feia gràcia anar-hi. Mengem una mica, bones vistes del Moixeró i els colors ocres, traiem pells, curta baixada i altra cop pells fins dalt del Cap del Serrat Gran, pujant per la carena.

Aquí mirem per on tornarem, segurament no cal tornar a pujar el Puigllançada, així que baixem per les pales sud, aquí una mica més descents sense tirar coets, seguim per la pista del torrent i parem a posar pells al barranc que puja direcció al Puigllançada. No el pugem per les pales orientades a nord-est, sinó per les nor-oest que ja hi toca el sol, de més bon pujar i menys carregades de neu. Arribem fins dalt l'estació, traiem pells i avall. En Guillem ho esparreca ràpid, clavant cantos dels bons, jo més aviat sóc mister derrapades.

Bona jornada d'esquí, poc més de 20 km i +1500 positius, en gairebé 7 hores ben aprofitades. Esperem la pròxima que sigui amb més neu pols i més al nord, també amb menys risc d'allaus.

Guillem i Samuel

 

TAGA per Ribes

Després de dies amb poca activitat, tenia ganes d'estirar les cames abans de l'enèsim dinar d'aquestes festes de Nadal. Així que al matí, després d'obrir els regals dels Reis, i amb la panxa plena de tortell d'esmorzar, agafo els trapaus i marxo cap a Ribes, que amb 40 minuts hi sóc. La idea és pujar el Taga, que fa anys que no el faig amb esquís. Ja m'imagino que la neu estarà una mica amunt, però no em desagrada la idea. Es podria pujar amb 4x4 unes quantres corbes amunt per la pista, però té la seva gràcia sortir del poble, amb els esquís a l'esquena i anar-te guanyant la neu, passant pels camins i boscos de les muntanyes baixes sense neu i finalment acabar als prats nevats.

Com que haig de ser a dinar a casa surto amb les calderes enceses i tota la casa a l'esquena. Anant sol em sembla que bufo molt i que no vaig massa ràpid...potser si hi hagués en Dani o en Xevi davant, aniríem més ràpid i ja no dic en Joel, que sortia com un cavall desbocat. Vaig enllaçant paelles i no és fins a la cota 1420 que em calço esquís. Sobre aquests prats d'herba i pilots de terra dels talps, es pot esquiar amb només 5 cm de neu. Vaig pujant al meu ritme, tot pensant les baixades que faré per aquí, per allà i per més enllà, sense fer cabal de les meves forces reals. Sort que més enllà de les trinxeres dels que hi pugen caminant hi ha uns bons plans nevats, ben llisos, especialment pels 5 cm de neu nova que van caure ahir, perquè a sota està força compactat.

Arribo finalment a la carena poc abans d'atrapar una parella i la recorro fins la creu, 2040, amb unes vistes immillorables, fred viu però sense vent, amb la plana encara tapada per núvols alts que s'escampen pel Bages i l'Anoia. Faig petar la xerrada amb una altra parella de Montagut i Oix, mentre vaig rumiant per on baixaré. Finalment decideixo recordar vells temps, com quan amb en Marc vam baixar la cara nord del Taga per entre els pins carregats de neu pols. Avui només hi ha 5 cm de neu pols, però els arbres estan literalment colgats de neu. Aquí els animals viuen ben bé en l'estrat sub-nival. De fet pujant he trobat un llamp de forat, de 1 metre de fondària, que semblava d'una marmota que havia volgut sortir del cau.

Bona baixada gràcies als 5-10 cm de neu pols, que millora als trams soleis, vaig baixant fins a 1700 fins que quedo embarrancat. Hora de posar pells i remuntar fins a la carena a 1800 i poc, per treure pells i enllaçar una altra bona baixada per prats assolellats, ben llisos de neu. A partir d'aquí em fico per on puc i com puc i acabo baixant, descalçant només 2 minuts per travessar un tram de boixos i rocs, fins altre cop la cota 1420.

Trastos a l'esquena i avall que falta gent, que m'esperen per dinar. Al final ha sortit un bona jornada, de 14 km, +1200 m i 3 hores i 41 minuts ben aprofitats. Fa anys quan vaig fer la cursa del Taga amb en Gordillo, que tenia més de 20 km i uns +2200 m positius també vaig fer 3 hores i 41 minuts. 

Samuel