Del 5 al 17 d'Agost
5 d'Agost - Casa - Artouste
6 d'Agost - Artouste - Joar 1417 - San Bartolome
7 d'Agost - San Bartolome - Peña de Castillo 1431 - San Tirso 1300- Bernedo
8 d'Agost - Bernedo - Salto Nervión- Pagomakurre
9 d'Agost - Pakomakurre - Gorbeia 1481- Sopelana
10 d'Agost - Sopelana - Urkiola
11 d'Agost - Urkiola - Anboto 1331 - Oñati
12 d'Agost - Oñati - Orkatzategi 869- Zegama
13 d'Agost - Zegama - Aketegi 1551- Alkiza
14 d'Agost - Alkiza - Hernio 1077 - Usurbil
15 d'Agost - Usurbil - Mutriku
16 d'Agost - Mutriku - Arnedo
17 d'Agost - Arnedo - Casa
A casa sempre hem sentit la dita tradicional "l'home proposa i Déu disposa", i aquest any malgrat no teniem un destí triat per les vacances, més enllà de Portugal o l'est d'Europa, pel maig es van canviar els plans i es van adaptar a la nova realitat, amb una operació a vida o mort de la mare, que encara se'n refà. Així que ens hem organitzat amb la meva germana per poder canviar d'aires una mica tots plegats. Pensant en no anar massa lluny i estar frescos, va sortir el País Basc, on ja hi havíem estat tant la Gemma com jo, però els viatges sempre són diferents, i la veritat, poc havia caminat per aquestes terres. Així que hem deixat de banda una mica les ciutats, tret d'una visita a Bilbao i a San Sebastián, per recórrer camins i cims que fossin assequibles. Fresca no n'hem trobat, més aviat ens ha agafat potser la pitjor onada de calor que recorden els bascos, fins a 44 graus s'han vist a Bilbao!
5 d'Agost - Casa - Artouste
Sortím però dimarts matí i fem una parada al Pirineu, feia temps que volia portar les nenes al tren d'Artouste, i aprofitem el primer dia per fer un triangle al mapa abans d'arribar al País Basc. Pugem amb el telefèric de ben dinat (comprat per internet amb antel.lació) i mentre esperem el tren amb vistes al Midi d'Ossau que vam pujar fa anys amb en Xevi, fem quatre fotos. Un cop al tren, tant pel gust de la Nora com el meu, trobem que va massa ràpid i no pas massa segur...la Nora es va mirant el precipici de l'esquerra i va dient, si descarrila això no para pas fins allà als arbres...prou raó que té. Arribem a l'estació de dalt i tenim 1 hora i 20 minuts per visitar el refugi, el llac, berenar i fer una refrescada. Nosaltres, acostumats a pujar caminant, ho trobem una mica una "turistada", però tampoc fa mal fer-ne una de tant en tant. Nit fresca i tranquil.la a baix mateix.
6 d'Agost - Artouste - Joar 1417 - San Bartolome
L'endemà marxem direcció al País Basc, entrant pel sud, i parem a l'ermita de Nostra Senyora de Codés per fer una camianda fins el cim del Joar o Ioar, amb una bona solellada. Sort que després del tram calcari orientat a sud, girem al nord i pugem per una fageda preciosa, fins arribar dalt on només hi trobem les cabres, ningú enlloc, perfecte. A la baixada contemplem les àguiles i arribem al cotxe ben assedegats, amb un tram final de roures mil.lenaris. Seguim amb cotxe un tram més, no massa, fins a l'ermita de San Bartolome, a 10 minuts de Bernedo, on ens quedem a dormir.
7 d'Agost - San Bartolome - Peña de Castillo 1431 - San Tirso 1300- Bernedo
Veient una mica que la calor apreta, avui anem una mica més d'hora i ens enfilem a la Peña del Castillo o Creu de Castilla, des de la cara nord, sortint per un bosc de faig que s'hi està bastant fresc. El cim és de bon caminar fins que gire a la cara sud, on queda més penjat amb una petita grimpada a dalt que vigilant es fa bé, també dret sense posar les mans. Esmorzem i grans vistes tant al sud com el nord. Avui aprofitarem la calor per anar a la piscina pública de Bernedo, on hi passem la tarda esperant que la calor afluixi. Quan el dia ja tomba, marxem fins a l'ermita que hi ha a pocs quilòmetres i pugem caminant fins a San Tirso, amb una petita capella dins una cova. El tram final hi ha una bona grimpada escarpada, que la pugem tots quatre. Un cop a dalt, hi ha un tram planer i de flanqueigs, que marxo sol a mirar-lo. Massa llarg i massa penjat per les nenes, girem cua que ja és hora de sopar, dormirem aquí, com també l'Andorrà que porta un mes dormit aquí amb la furgo, mentre la Sira va buscant el ratolinet per fer-li una foto. Nit tranquil.la malgrat les campanes.
8 d'Agost - Bernedo - Salto Nervión- Pagomakurre
Ahir vam caminar fort, així que avui al matí ens ho agafem amb més calma. De camí parem a mirar les coves picades a la pedra de Las Gobas. Tot caminant sorprenem un grup de llops?¿ o gossos salvatges. N'arribo a veure un prou bé per saber que no era una guineu, ni un gos normal, em queda el dubte si llop o gos salvatge, però el grunyit que ha fet no era pas de guineu ni el tamany tampoc! Una mica esporoguits, seguim caminant amb un parell de pedres a la mà, per si de cas, doncs tot i que s'han aixecat i han marxat corrents, no m'ha fet gaire gracia que se m'aixeques a 3 metres d'on caminava i desarmat...Visitem les Gobas, que estan bé si estàs de pas, però la zona està una mica deixada, i seguim ruta, amb la cua entre cames, cap a fer un passeig al costat del riu, a Berganzo, per aigues turqueses i calcàries, amb algunes cascades interessants, però no ens hi banyem pas. Al vespre volem anar fins al mirador del Salto del Nervión, i com que la carretera està tancada per obres ens tocarà caminar fort. D'entrada m'imagino un camí o pista forestal, a ple sol i poc interessant, però...
Ens trobem amb un sender pel mig del bosc, de faigs i pins, ben fresc i ombrívol, tot passant per les "loberas", trampes ancestrals per matar llops (sembla el dia dels llops), fins que arribem al mirador, on evidentment amb aquesta calor, no baixa ni gota d'aigua pel Nervión, però en canvi veiem grups de rapinyaires ben propers, fins i tot un niu! La tornada la fem per la pista per anar més ràpid, però també ens toca força l'ombra. Avui sopem crèpes aquí mateix i en be sopat conduïm fins a Pagomakurre, on arribem de fosc i on volem caminar l'endemà.
9 d'Agost - Pakomakurre - Gorbeia 1481- Sopelana
El dia es lleva fresc i sense ni un núvol. La pujada al Gorbeia però té poca ombra, excepte un tram central prop del refugi amb una petita fageda. El cim vindria ser el Taga de la zona, amb una gran pala final que és un prat de vaques i cavalls molt bonic. Aquí hi ha força gent, és un cim conegut de la zona. Arribem dalt amb vent que ens refresca una mica, mengem i ja ens mirem un petit cim que farem a la baixada, on no hi trobem ningú.
Com que la caminada ha estat llarga, avui la tarda visitarem Bilbao, al zona del Guggenheim principalment, sense caminar massa, ja que fa calor. També ens arribem a Guetxo, a veure el pont que trasllada cotxes de costat a costat i finalment anem a dormir a costat de la platja, que demà ens volem banyar!
10 d'Agost - Sopelana - Urkiola
Fa uns anys em vaig quedar amb les ganes de provar el surf a Cantàbria. Aquest cop però, aparcats a Sopelana no hi ha excusa, així que m'apunto al mini-curs de dues hores de les 10 del matí, per provar que és això de surfejar... Després a les 12, farà la prova la Gemma i així les nenes hauran pogut fer platja sense quedar-se soles.
Primer mitja horeta d'explicacions i malgrat només som dos al grup que no ho hem fet mai, ja cap dins a provar onades! M'ho passo pipa i disfruto força. Si tingués el mar aprop, onades i temps, segur que en faria molt més! Aconsegueixo enfilar-me a la taula forces cops, de fet això sembla més aviat un videojoc, on a cada "game over", més ganes de tornar a pujar a la taula!.
Acabada la diversió, dinem a l'aparcament i marxem direcció San Juan de Gadalutxe, on ja sabem que no podrem parar perquè ara s'ha de reservar per internet, força diferent que fa 10 anys enrera. Acabem de conduir i anem a dormir al Santuari de Urkiola, on haurien d'anar els que redacten les normes d'aïllament dels edificis, per donar-se compte que som un país d'inèrcia tèrmica, no d'aïllament tèrmic...doncs malgrat l'onada de calor a dins l'església, amb les portes obertes s'hi està ben fresc!
11 d'Agost - Urkiola - Anboto 1331 - Oñati
Avui sortim a fer una bona caminada fins el cim d'Anboto. Ja havia llegit que l'última pujada era dreta, veurem com ho farem. De fet, marxem fent primer un cim de 1000 metres que hi ha de camí, amb bones vistes i bons prats, ja pensant que no sé si arribarem dalt. Després d'una lleugera baixada, toca la pujada final, entre bosc d'alzines i roca calcària que cada cop s'enfila més. Arribem dalt el coll i comencem a crestejar un tram, però això és força penjat i la roca molt gastada, així que mentre les nenes i la Gemma s'esperen tot esmorzant aquí, arribo fins dalt. Trobo alguns trams força aeris i exposats, amb roca calcària molt gastada...quan vaig tant graponer i esporuguits per llocs així me'n faig creus que sigui el mateix que ha fet altres crestes pirinenques... Arribo dalt, bones vistes, quatre fotos i retorno al punt on hi ha les nenes, desgrimpant en compte mirant de no relliscar.
La baixada la fem prou ràpid i parem a la font del ferro a veure una mica d'aigua perquè ens doni força. Un cop al cotxe, dinar i seguim ruta cap Oñati, tot parant a les piscines que hi ha sobre Mondragón, amb vistes precisament a l'Anboto...tot un ecosistema la piscina en si.
12 d'Agost - Oñati - Orkatzategi 869- Zegama
Avui ens hem quedat a dormir a una petita àrea d'autocaravanes, on tot i això hem estat bastant tranquil.ls. Ens llevem i no marxem gaire lluny, per caminar el cim del Orkatzategi, i passar per la cova d'Aizulo tot baixant. La caminada en sí se'ns fa dura pel sol que fa tant a la pujada com a la baixada. La cova molt xula, però avui ha estat dia de suar de valent, així que a la tarda anem a les piscines naturals d'Oñati, on ens banyem una estona amb aigua ben fresca.
Cap al tarda, pugem a visitar al Santuari d'Aranzazu, el "Montserrat" del País Basc, un edifici interessant, en una vall prou bonica, als peus dels cims més alts d'Euskadi! Finalment anem a dormir a les afores de Zegama, on demà volem pujar el cim més alt, si el temps ens deixa, doncs hem sentit quatre trons de calor.
13 d'Agost - Zegama - Aketegi 1551- Alkiza
Malgrat llevar-nos amb un dia tapadot, decidim pujar fins a l'aparcament de sortida, sota la Cueva de San Adrián, i ja decidirem que fem mentre anem caminant. El cel està tapat, però no sembla que amenaci ni pluja ni tempesta, així que fem el primer tram fins la cova, atrapant els primers caminadors del dia. Tot i que el cim més alt del País Basc és l'Aketegi, amb 1551, la majoria puja l'Aizkorri, més conegut i amb una ermita prop del cim. Nosaltres d'entrada i veient el temps, pujarem aquest segon, i un cop dalt i amb la panxa plena ja decidirem.
La pujada va pel mig de la fageda, així que no tenim pas calor. Fem alguan giragonsa més del compte fins que agafem el bon camí i amb poca estona ja som dalt. Allà lluny es veu l'Aketegi...sembla que vulguin caure quatre gotes. Esmorzem i xerrem amb l'Ivan, el guarda de Góriz. Curiosament avui ell porta una gorra que posa Góriz i jo una samarreta que ja té 25 anys que també posa Góriz, que la vaig comprar la primera vegada que vaig fer el Mont Perdut. De fet a l'Ivan ja ens el vam trobar al cim de l'Anboto fa dos dies, molt trempat ens convida a pujar al nou refugi a la tardor, cosa que no em sembla mala idea. Ens despedim i marxem direcció l'Aketegi. No és pas lluny, però mitja horassa li passem de seguida, petita grimpada inclosa. A la baixada, quan ja som a l'herba, cauen 4 gotes que ni refresquen ni mullen. La tornada la podríem haver fet pel mateix camí, però decidim improvitzar una bona circular, que al final se'n va a 15 km i +1000 positius...però sense problema doncs molts trams són pista.
Arribem tardot al cotxe, dinem i a la tarda cap Alkiza falta gent, zona on volem fer l'última caminada de les vacances.
14 d'Agost - Alkiza - Hernio 1077 - Usurbil
Avui tot i que ens hem llevat a Alkiza, agafem el cotxe un quartet per anar fins Iturroitz, on volem pujar l'Hernio, cim estètic d'aquesta zona. Potser és també el primer dia amb un clima basc, boires al matí, dia fresc i cel que a mig matí queda net amb bones vistes. La zona és molt freqüentada, tant per famílies com per excursionistes, i com moltes altres zones tens bars / restaurants a mig camí, gestionades per pagesos. La primera part és de molt bon caminar, per després com sempre, algun tram més aeri i penjat, per aquestes roques calcàries gastades.
Arribem al cim i la fem petar amb una dona basca que ens explica que ens hem de passar els aros de ferro que hi ha l'ermita perquè ens passin tots els mals, així que ho fem. Ritual acabat, baixem i amb poca estona arribem al cotxe, on dinem. A la tarda visitem San Sebastián, ens banyem a la platja de la Concha i anem a dormir a Usurbil.
15 d'Agost - Usurbil - Mutriku
Les vacances s'acaben, ara ja només queda platja. Al matí anem a Zarautz on també ens banyem, per després passar per Zumaia a veure els plecs i Deba, per acabar dormint aprop de Mutriku. De fet en vé sopat les nenes encara es banyen a la piscina del port, cosa que també farem la Gemma i jo l'endemà al matí.
16 d'Agost - Mutriku - Arnedo
Ens llevem amb un dia ennuvolat, s'acaben els vacances i el bon temps, bé de fet també la calor. Tot i això ens banyem a la piscina del port i més tard anem a Lekeito, on a part de banyar-nos aprofitem la baixada de la marea per anar fins a l'illa de San Nicolàs, malgrat els primers encara ens mullem fins als genolls, a la tornada ja gairebé només et mulles els peus. Avui toquen 3 hores de conduir, fins a la zona d'Arnedo, on aprofitem per dormir, fer parada a les termes (quina aigua més calenta!!!), on sort de la dutxa i l'aigua del riu, sinó escaldes pollastres!.
Ens llevem a les 8 del matí després d'haver dormit plàcidament al costat del riu. Avui amb 4 hores i mitja ja dinarem a casa, fi de les vacances, aquest any molt improvisdes però ben aprofitades.
Al final hem fet un País Basc, diferent, poc turístic, més de caminar que de ciutats i amb 100 km als peus i +6000 positius marxem amb ganes de tornar-hi, però amb un clima més fresc. Les nenes han aguantat molt bé, caminant, grimant i nedant, descarregant i carregant energia, com la bateria nova per la furgo que hem estrenat aquestes vacances!
Sira, Nora, Gemma i Samuel
