Dos Castillas, Alto de las Guarramillas (Bola del Mundo) i la Maliciosa.
Aquest seria el resum d'aquesta setmana santa, mai millor descrit amb el nom d'aquests tres cims de la Sierra de Guadarrama. De fet hem fet la volta perimetral a la comunitat de Madrid, passant per les "dues Castelles", la de la Manxa i la de Lleó i després de nou dies vivint dins la furgoneta es pot dir que una mica "guarras" (tres guarres i un guarro) hem acabat i també hem fet unes quantes "millas" (1900 km). La Maliciosa ho deixem per Madrid, que al final no l'hem visitat, tant la Gemma com jo ja hi havíem estat i ja hi tornarem amb l'AVE amb les nenes algun dia, que és més còmode i pràctic.
Diumenge 13 sortim a mig matí, amb la intenció de dormir a Teruel, visitar la cituat i treure el cap a Dinopolis. A la tarda fem visita a la ciutat, prou bonica, amb el seu aqueducte, la muralla, l'escalinata, els dipòsits sota la plaça major i les torres d'estil mudejar. Just quant acabem la visita se'ns posa a ploure com mai i com podem arribem a la furgo sense mullar-nos massa. Anem a dormir davan de Dinopolis, doncs demà hi dedicarem més de mig dia.
Dilluns, pensant que no hi hauria gent, visitem Dinopolis (car a priori, però quan veus tot el que hi ha, s'entén millor). Tot i això hi ha moltes famílies i malgrat entrar just quan obren hem d'anar a l'idea per veure-ho tot. En total hi hem estat cinc hores i mitja, no crec que es pugui fer amb menys i veure totes les sales, pel.lícules i espectacles. Nosaltres ens ho hem preparat a consciència, perquè els horaris es solapen i has de fer una bona elecció de tot per lligar-ho i no haver d'estar al parc tot el dia per veure-ho tot. Val a dir que val la pena, fins i tot per passar-hi el dia sencer, ja que d'informació en sobra, no hi ha temps a llegir-ho tot. I els espectacles, sales i recorreguts són realment bons. Com que les valoracions s'han de fer en baixada, aquí s'ha de valorar al sortir, i llavors el preu ja es veu diferent, hi ha molta feina feta a dins que s'ha de valorar. Aprofitem la tarda per rematar Teruel i marxar a dormir cap Albarracín. De fet aprofitem la tarda per passejar pel poble, les muralles i fins i tot el passeig fluvial que dóna la volta per les passeres. Un poble realment bonic.
Dimarts es lleva rúful, però no ens impedeix anar a caminar a los Pinares de Rodeno, un paratge natural protegit, ple de roques pels amants del boulder, però també amb moltes pintures rupestres interessants. Intentem recórrer una mica tota la zona, amb una bona caminada. De totes, la més sugerent és l'home amb l'arc i fletxa, que de fet s'ha agafat com emblema del parc. N'hi ha de molt ben conservades, d'altres que costen més de veure, però és impressionant pensar que d'aquella època, de fa 5000-10000 anys només n'hagin quedat quatre esbossos a les parets de les roques. Que quedarà de nosaltres d'aquí 10000 anys?
Deixem de filosofar, agafem el cotxe i marxem en direcció Calomarde, parant primer a la Cascada del Molino Viejo. Es nota que ha plogut fort en aquesta zona aquest any, tot està molt verd i els rius baixen amb cabal. Dinem i anem fins a Calomarde, on provem de fer les passeres del barran de Rio Blanco, tot i que el dia amenaça pluja. Comencem a caminar amb paraigues però estem de sort i para de seguida. Malgrat que una parella que en torna ens ha dit que sinó ens volem mullar els peus no hi podrem arribar, quan som a la zona inundada realment trobem que és un bassal que passem sense problemes, i comencem a fer les passeres, que és la part més engorjada i precisosa del barranc. Fem una bona tirada fins a l'entrada del barranc per l'altre costat i abans no plogui, retirada. Parem encara amb sol a una cova gegant i d'aquí al cotxe abans no ens agafi la nevada. Sembla mentida, però quan arribem al naixement del riu Tajo comença a nevar i no tarda gaire a fer una bona enfarinada!
Curiós el naixement, a 1600 m i amb gairebé 1000 km arriba al mar, en canvi el Ter neix a 2400 i amb 200 km ja el tenim al mar. Aigues manses, aigues braves. Tot i això el curs alt del Tajo es força engorjat, com també tots els torrents i rius que neixen en aquest altiplà a gairebé 1700 m. Marxem per pista forestal fins al Vallecillo, on podem veure la cascada del Molino de Sant Pedro, un altra salt d'aigua ben carregat en aquesta època. S'ha fet tard i ens quedem a dormir aquí mateix. Tot aprofitant que és d'hora, mirem Parc Juràssic al cine-projector de la furgo per acabar de rematar la sessió de dilluns de Dinopolis!
Dimecres marxem, passant altre cop el naixement del Tajo, direcció Cuenca, on abans parem a fer la ruta de la Ciudad Encantada, una zona amb formacions rocoses curioses, previ pagament. Està bé si et vé de pas, però no faria gaires revolts per anar-hi. Amb poc més d'una hora ja ho tens passejat i marxem a dinar a un Mirador de Cuenca. A la tarda passejada per Cuenca, que a part de les cases penjades i la ciutat en sí, té un pilot de recorreguts caminant al voltant i aprofitem un d'ells per sortir de la ciutat i anar fins a l'aparcament, ben bonic. Conduïm una mica més i ens plantem ja a Campo de Criptana, a veure els molins de vent, on ens quedem a dormir.
Aquest dijous toca un intensiu de molins de vent. Després de caminar per Campo de Criptana una bona estona, deduïm que el gran braç de fusta serveix per moure tota la cúpula i orientar el molí en la direcció del vent. Aquí no en podem visitar cap, però avui no faltarà pas oportunitat. Marxem direcció Mota del Cuervo, on en visitem un i podem veure tots els engranatges i el sistema. De fet aquest molí encara fa farina els dissabtes, com a reclam turístic. La noia d'informació també ens recomana anar a la llacuna de Manjavacas, que aquest any està molt plena d'aigua i tenim flamencs per mirar. Així que dit i fet, gaudim d'un final de matí relaxant, sols, observant ocells. Passem també pels molins de vent de San Juan, que també ens permet visitar-ne un i finalment anem a dinar a un dels conjunts de molins més coneguts, els de Consuegra, on 12 molins dalt d'un turó, sobre la ciutat, deixen una panoràmica de Castalla espectacular...grans planures al sud, verdes com mai i al nord ja es veuen la Sierra de Gredos i Guadarrama traient el nas. Avui dormirem al costat de l'embassament de Valdecañas, després de visitar Toledo, una altra bonica ciutat, especialment l'entrada per les muralles.
Masses dies que porto els esquís penjats a la furgo, ja començo a mirar previsions pel cap de setmana. Avui divendres es lleva plujós i travessem tot el Valle del Jerte plovent, amb petites parades de pluja que ens permeten baixar a Cabezuela del Valle, més amunt també al coll i finalment anem a dinar sota la Laguna Duque, on si hagués parat de ploure hauríem pujat a caminar. Però no hi ha manera, així que cap a veure les muralles d'Àvila, on a part del casc antic passegem la muralla per dalt. Avui ja anem a dormir a Navacerrada, que demà al matí vull fer una esquiada.
Tota la nit ha plogut o això semblava, però no, era neu. De fet allà les 6 del matí hem tingut sorpresa, el sostre inclinat de la furgo ha començat a baixar tot sol. La Gemma m'ha avisat, sinó hauríem quedat com un entrepà i de seguida ja he pensat, neu. Trec el nas per la finestra i efectivament, una bona nevada. No hi ha manera que s'aguanti el sostre així que ja em tens a les 6 del matí amb pijama a treure neu del sostre. Ens llevem més tard i a les 9 tocades miro el temps. No fa bon dia, però el paisatge està preciós, provaré de pujar fins dalt dels cims que tenim a tocar. M'equipo pensant que ja trobaré algun boig com jo, però ves per on amb una àrea metropolitana de més de 7 milions d'habitants a tocar no n'hi ha cap de tant fluix de cap que vulgui sortir avui.
Començo a pujar per bosc, després matorral i finalment arribo amb un bon vent al cim de "Dos Castillas" on arriba el remuntador tancat de Navacerrada. Fa força vent, així que desisteixo de continuar, trec pells i faig una bona baixada, amb neu pols, un abril, a Madrid. Aquí fa menys vent, així que torno a posar pells i provo de pujar de nou al cim però per Arroyo Seco, a veure si fa menys vent, però quan sóc a 2100 el mateix. Pells fora, menjo una mica i una altra baixada amb neu pols, tornada esquiant pel lateral de la carretera i feina feta, una ruta de 8 km i +600 per escalfar motors. Segueix nevant i decidim passar la tarda a Segovia, on fa mes sol tot i que de tan en tant passen nuvolots. Segovia és una gran ciutat, amb un gran patrimoni, més enllà del conegut Aqueducte que és impressionant. Hi passem tota la tarda i al vespre anem a dormir altre cop a Navacerrada, on també s'espera nevada per diumenge. Aquesta nit però apuntalment el sostre per dins amb els pals, sort que ho hem fet! Perquè l'endemà, una altra nevada de 15 cm.
Avui, no sé si perquè és diumenge o perquè ha corregut la veu, a l'aparcament ja hi ha alguns esquiadors de muntanya i algun amb raquetes. Com sempre abans de sortir, quan vaig sol, faig una xerrada amb tothom qui trobo, sempre s'aprenen coses. Carrego la motxilla i surto pensant que si s'obre faré una ruta prou xula. Molta neu i de bon traçar, vaig guanyant metres i avui sí que arribo dalt la Bola del Mundo o pic Alto de las Guarramillas, passant per Dos Castillas on vaig arribar ahir. Faig la volta al gran complex d'antenes que hi ha, saludo a un parell que vam amb raquetes i després em resguardo del vent en un altre racó on conec a l'Alberto i en Gabriel de Valladolid, que han pujat amb raquetes i tenen intenció de seguir fins a la Maliciosa. De fet jo ahir m'havia traçat una ruta com una estrella, on un braç era la sortida, l'altre braç era Valdesquí i l'últim era la Maliciosa. Així que aprofitant la companyia fem junts el camí fins a la Maliciosa, bastant a cegues, per la boira, sort que no fa vent. De fet en una zona sense arbres com aquesta, va prou bé tenir referències davant, sinó més que esquiar sembla que flotis i acabes ben marejat! Fem jutns la Maliciosa, surt una mica el cel blau, quatre fotos, una mica de menjar (merci) i tornem cap a Bola del Mundo. Allà ens despedim, ja ens veurem a l'aparcament, ja que la baixada que queda serà ràpida amb esquís. Bona baixada amb neu pols, on amb creuo amb alguns esquiadors de la zona, directe fins al cotxe. Avui amb 11 km i +800 de desnivell ja ha quedat una matinal més digne i especialment interessant xerrant amb l'Alberto i en Gabriel, salutacions!
Marxem i ens despedim de Castella i Lleó, parem a dinar i a la tarda visitem el Monasterio de Piedra, una altra joia que aquest any d'abundants pluges sembla digne d'altres latituds. Cascades ufanoses, altes, amples i aigua per tot arreu, sense desmerèixer el propi Monstir.
Ja només queda tornar, per arribar dilluns a l'hora de dinar i menjar la Mona. Quedarà pendent un any de bones neus, fer una estada per la zona, perquè tenia vistes i pensades unes quantes rutes més. Ara almenys ja he tastat la neu del sistema central!
Sira, Nora, Gemma i Samuel
