El Pic de Madres és un cim relativament modest, de formes amables, punt culminant de tota una massa muntanyosa separada de l'eix pirinenc principal, poc concorregut. Sempre hi trobaràs algú voltant pels cims, però en general els aparcaments dels punts de partida estan força buits. Hi havia pujat caminant per l'oest, des de Real fa molts anys però també l'havíem repetit amb les nenes el maig de l'any passat per la pista del refugi, per l'oest també. L'hem fet amb esquís, per l'oest. Però i per l'est?
Doncs per l'est ho hem provat dues vegades, i dues vegades no hem fet cim. Fa un parell d'anys amb les nenes i vam anar per Noèdes, pujant als llacs, però el cim quedava massa lluny. Havíem sortit de 1200 i poc i ja portàvem una bona caminada quan vam decidir girar. També hi va fer que el dia era poc assolellat, fred i un xic ventós al sortir del bosc. Avui hem repetit per l'est, però per coll de Jau. Tampoc hem fet cim, també hem girat força amunt, a escassos 200 m de desnivell del cim. També avui ha estat per una barreja de dia fred, un xic ventós a dalt, però especialment també per la neu que ja hi havia a la cara nord, neu dura i freda.
Resumint, també queda pendent per l'est. Est i també, també i est.
Però espero i desitjo que sigui amb esquís. Ara tinc ganes de pujar amb esquís des de l'est, sortint de l'antiga estació de col de Jau, a 1400. Segur que aquest hivern, per dolent que sigui, ens donarà aquesta oportunitat si estem al cas. Avui hem dormit al coll, per després baixar a l'antic aparcament de l'estació, petit com pocs. De fet deien que era l'estació d'esquí més petita del món, amb poc més de 100 metres de desnivell i un sol telearrastre. Sortim a les 9 tocades seguint l'antiga pista de baixada, fins que just abans de l'última pilona girema l'est per anara buscar la pista que porta al refugi de Callau. A partir d'aquí seguim pista i entrem i sortim del bosc un parell de vegades fins que al final ja abandonem la pista per seguir sender, que fins ben bé 1850 no s'aclareix per començar la zona de prats. Sorprenem un grup nombrós d'isards i seguim pujant sense ningú a la vista, per més que acabarem trobant sis excursionistes més, a part dels tres que pujaven tard per fer-hi nit. Malgrat el sol el dia és fred, i quan trobem les primeres neus ja ens anem fent la idea que no farem cim. De fet un dels alicients era veure el salt del burro, una imponent agulla que hi ha acabat els prats i que no sabem si fa referència a una orella de burro per la forma piramidal que té. Seguim fins al replà a 2240 on ja veiem la ruta que queda fins al cim, nord total i ja força blanca per fer caminant. Esmorzem al sol i girem cua, arribant a l'hora de dinar al cotxe, després d'explicar històries com sempre, avui m'ha tocat l'argument de la pel.lícula "enigma", que ja les va deixar facinades l'últim dia. Entre això i els pastorets de la Gemma, avui no hem fet el pic de Madres, però si que hem intentat com sempre fer els "padres".
