No ha estat a la primera, ni a la segona, sinó com sovint passa a la tercera que hem pogut fer el Pic de Cabaillère. Ho havia provat fa 8 anys amb esquís des de massa al nord, un dia de neu pols però amb boira i núvols dalt dels cims que ens van impedir continuar, parant al cim de Cutibard-Senard (2362), on vam perdre el casc blau d'en Joel i la meva pala groga, que van baixar rodolant cap al sud. Queda pendent i ho farem, tornar per aquesta zona per intentar locarlitzar-ho, tants anys després, especialment perquè a la Sira li fa il.lusió. Avui però hem vingut caminant fent nit al pla de les Peyres, com també ho vam fer fa dos anys enrera. Llavors vam tenir una bona tarda de dissabte que ens va permetre pujar als llacs de Fontargenta, però el diumenge es va llevar ventós, havent de girar a uns 1900. Aquest cop hem repetit nit al Pla de les Peyres després de parar a la Molina de camí, omplint el cistellet de rovellons, ceps i rossinyols. També parem a Ax les Thermes a fer el gelat, així que arribem a les 7 a l'aparcament, a punt per sopar, avui toca crèpes.
Passem bona nit, freda, però bona nit, sort però que he baixat a mitja nit a engegar la calefacció, doncs ha glaçat. Ens llevem sense pressa, esmorzem i a dos quarts de nou tocats sortim encara amb l'ombra de les muntanyes sobre nostre. No tardem gaire que ja ens atrapa el sol, que avui és ben agraït. Seguim pujant per la vall principal fins que més o menys a 1900 agafem un camí dret que marxa direcció est i s'enfila amunt, per anar fent un flanqueig, que es torna aeri, fins l'estany de Cabaillère, on tastem la primera neu de la temporada, a uns 2200. Poca gent per aquesta zona, només una parella davant nostre i una per darrera nostre. Nosaltres seguim amunt fins l'estany negre de Cabaillère on parem a esmorzar, bastonets amb xocolata. Fa fred però sort del sol i especialment que no fa vent. Tota la pujada hem anat explicant com és de costum contes, pel.lícules, històries...avui li ha tocat a l'Alan Turing, per la seva vessant en criptografia, missatges, etc... De petit m'ho havia passat molt bé fent llums en codi Moorse, amb un petit llibret que havia editat la Ferca, de com construïr alguns circuits elèctrics com a jocs, que el meu tiet electricista m'havia donat, dels que guardo bon record. N'hi havia uns quants, d'aquells llibrets...
Tot xerrant ens plantem a dalt del coll amb bones vistes, ara ja només queda la pala final, seguint els passos de la parella que portem davant nostre. Arribem al cim, des d'on les vistes són molt bones, fins i tot la Pica d'Estats i el Montcalm! Aquí el costat també tenim el Pic de Riet. Fem un parell de fotos, mengem una mica i mirem per on baixarem. La idea és fer circular, havent vist un camí que baixa directe per la cara sud. Me'l miro d'entrada i és una mica dret, però amb paciència i a poc a poc fem els primers girs i anem baixant direcció al llac de Mirabail. Abans d'arribar-hi pots marxar direcció est i tornar a enllaçar amb el camí de pujada, o tirar direcció oest fins el fons de la vall, passant pel costat d'aquest llac tant bonic. Tot i que més llarg, les nenes trien la segona opció, així que fem el camí llarg, tot parlant d'ossos, llops, etc... Arribats al fons de la vall ara ja només queda tornar direcció est per la pròpia vall, solitària, només marmotes...
Al final ens ha sortit una bona ruta, d'uns 12 km, +950 i sis hores sense córrer, inclòs parades. Ja només queda dinar i enfilar el camí de tornada cap a casa. Ara ja podré començar a pensar com s'hi pot pujar a l'hivern...doncs té bones baixades cap al nord-est.
Sira, Nora, Gemma i Samuel
