Quan érem petits, a primer d'EGB, cantàvem en bucle "al Castell de l'Areny anirem, em i molt bé ens ho passarem, em" ja que aquell any s'hi anava de colònies.
Jo no hi vaig anar i des de llavors que m'havia quedat pendent anar-hi, per més que els meus pares em recorden que de més grans hi vam anar. En tot cas gairebé han hagut de passat 40 anys per tornar-hi conscientment i ves per on, triem el dia que fan una cursa al poble!. Nosaltres però tenim la intenció de fer una volta circular fins a Sant Romà de la Clusa.
Així que sortim tardot del poble, ja sabent que dinarem tard, però carregats de provisions, que la gana no ens faci córrer. Pugem per un camí que flanqueja costerut tot el vessant sud, fins que arriba a la cota 1400 gairebé, on un bon mirador permet observar rapinyaires. Llegim la informació i tombem cap a nord pel bosc, ara molt més còmode de caminar, fins que arribem a l'ermita de Sant Romà de la Clusa, nucli aïllat en aquesta zona a cavall entre el Berguedà i el Ripollès. Bonica església romànica, per bé que és d'arc ogival, sembla més tardana del que diu ser, bona cançó i bon poema i repassem els noms del cementiri, on hi trobem cognoms familiars, "Currius"...
La tornada per pista se'ns fa una mica llarga, tot i que hauríem pogut retallar per algun caminot, ens ha semblat més de bon marxar i ràpid fer-ho per la pista. Arribem a dos de tres al cotxe, a punt per dinar tot mirant "Tom Sawyer" gentilesa de la wifi de Castell de l'Areny. Amb la panxa plena hi fem una petita volta, doncs són dos carrers, una esglèsia, un alberg i quatre cases amb un restaurant, bonic però petit nucli.
Sira, Nora, Gemma i Samuel
